Resultats de la cerca

Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…

Normalment, però, aquest terme és usat sobretot en les oracions compostes condicionals per a representar la proposició subordinada condicional que és completada per la principal, anomenada apòdosi si vols pròtasi, hi anirem apòdosi La pròtasi pot presentar en la seva significació una possibilitat de realització més o menys intensa, segons que el seu verb estigui en el mode indicatiu o en el mode subjuntiu si veniu tots, estarem molt contents si vinguéssiu tots, estaríem molt contents

Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu,…

És autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, com també d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català, textos tots ells inèdits

Usos d’ entre Usos Exemples 1 En l’espai que separa dues persones o coses Vam passar entre dues rengleres de soldats Tancat entre quatre parets 2 En el temps que separa dos moments, dos esdeveniments Ella partirà entre les quatre i les cinc 3 Més alt que l’un i més baix que l’altre de dos graus, rangs, estats, etc Comte és entre marquès i vescomte 4 De l’un a l’altre, l’un respecte a l’altre, denotant una distància, una separació, una acció recíproca, una relació mútua Entre els dos amics, tot eren mirades d’intelligència L’odi creixia entre les dues nacions Dues rectes paralleles entre elles…

Normal en indoeuropeu, en grec tingué una àmplia aplicació, i en llatí es mantingué amb un ús molt restringit En català n'hi ha restes, per exemple, en la forma ambdós , amb el significat inequívoc de “tots dos”

El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants

En català són quant, molt, tant, poc de dues terminacions, tant al singular com al plural bastant, gaire d’una terminació per al singular i una per al plural més, menys, massa, força, que, gens, prou invariables Tots ells, emprats com a adjectius, llevat de massa, força i que , poden ésser usats també seguits de la preposició de