Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
conjunció copulativa
Gramàtica
Conjunció que indica el mer enllaç de coordinació entre dos o més termes.
En català són i i ni les copulatives bàsiques, però la llengua parlada n'afegeix d’altres, i no és rar de sentir han vingut en Pau amb la seva dona
anantapòdoton
Gramàtica
Anacolut en el qual hom suprimeix un dels dos termes correlatius del període.
col·lectiu
Gramàtica
Dit d’un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d’individus.
Hom diu que un terme en plural o diversos termes reunits és pres en sentit collectiu i no distributiu quan és subjecte d’una proposició indivisa indivís
negació
Gramàtica
Procediment gramatical pel qual hom nega.
També s’anomenen així la proposició negativa i els termes negatius Un enunciat negatiu pot ésser absolut Ho sabeu —No o constituir proposició en aquest cas la negació pot recaure sobre el verb negació nexual No ha estat una tasca curta o sobre una altra part de la proposició negació nuclear Ha estat una tasca no gens curta
còpula
Gramàtica
Tot element de relació que uneix els dos termes d’una frase o bé dues frases.
En aquest sentit tenen una gran importància les conjugacions i els verbs copulatius
desinència
Gramàtica
Unitat gramatical que hom col·loca al final dels temes en la declinació i en la conjugació.
Les variacions que implica l’ús de les desinències són motivades per la necessitat d’assenyalar el gènere, el nombre i el cas desinència casual en els noms, i totes les possibles categories gramaticals pròpies del verb persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte desinència verbal Per exemple, en català el plural és indicat per mitjà de la desinència -s , l’imperfet d’indicatiu, per mitjà de la desinència - ava o -ia , etc Les desinències, a més, són emprades en la llengua per a facilitar les funcions d’interrelació i interdependència entre els mots d’una mateixa frase per exemple, la -s…
Onofre Pou
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i lexicògraf.
Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…
,
complement
Gramàtica
Element que té com a funció completar-ne un altre, del qual depèn ( Vine ‘a casa’, Estimo ‘un home’)
.
A la base d’aquesta realitat hi ha una relació principal/complement l’origen de la qual, segons Albert Sechehaye, és la frase de dos membres La manera d’expressar aquesta relació és donada per l’estructura o sistema de cada llengua Així, en llatí hom usa la flexió en català i en d’altres llengües romàniques, la preposició, i, d’una manera subsidiària, un cert ordre de collocació si la relació és establerta entre dos termes de la mateixa natura semàntica canya de sucre/sucre de canya Els complements més importants són els del verb, als quals cal afegir els del substantiu, els de…
gramàtica generativa
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Tendència de la lingüística iniciada per N. Chomsky el 1957 (Syntactic Structures) i entesa com a reacció enfront de l’estructuralisme de l’escola de Bloomfield.
Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació performance i competència competence , respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar — generar — el conjunt de totes les…
determinació
Gramàtica
En glossemàtica, dependència entre dos termes, l’un dels quals pressuposa l’altre, però no pas a l’invers; així, en català, l’article exigeix un substantiu, però el substantiu no exigeix necessàriament la presència de l’article.