Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
colom de Nicobar

Colom de Nicobar
Heather Paul (CC BY-ND 2.0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, que té les potes altes, semblants a les de la gallina, i el plomatge verd bronzejat, amb les plomes del coll llargues i caigudes, formant una espècie de pitet.
Habita a les illes Nicobar, Moluques i Nova Guinea
bernat pescaire
bernat pescaire
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gran ocell d’uns 90 cm de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels ardeids, camallarg, de costums pescadors.
Les parts superiors del cos són grises el cap i el coll, blancs, amb una ampla banda que va des de l’ull fins a un gran plomall negre El bec, gran, és groguenc i ensiforme, i és utilitzat com a òrgan de defensa de l’animal, que el llança com un dardell contra l’enemic, i com a òrgan d’atac per agafar les preses peixos, granotes, cucs, etc Viu als prats inundats, als rius, als llacs i a les costes roman dret, immòbil, llargues estones dins l’aigua o molt a prop o dalt d’un arbre, amb el coll dret o enfonsat entre les espatlles El seu vol és potent, amb un batre d’ales lent i profund S'estén…
bitó

Bitó comú (Botaurus stellaris)
© Biopix
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de maresme, de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, representats als Països Catalans per dues espècies.
El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans i el centre…
batallaire
batallaire 2
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, d’uns 25 o 30 cm de llargada, amb el bec llarg i recte; es caracteritza pel fet de presentar un marcat dimorfisme sexual estacional.
A l’època de reproducció primavera, els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment Fan unes parades nupcials molt complexes Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament La femella fa el niu i té cura dels pollets Els caràcters sexuals…
balquer

Balquer
© mr_xiachun
Zoologia
Ornitologia
Moixó de la família dels sílvids, semblant a les boscarles, però més gros (fa uns 19 cm de llargària) i de bec més llarg i fort.
És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia
baldriga polar
Zoologia
Ornitologia
Ocell de la família dels procel·làrids, semblant a les baldrigues que nia a Geòrgia i en algunes illes australs i que hivernen a les costes de l’Àfrica del Sud.
baldriga
Zoologia
Ornitologia
Nom aplicat a diversos ocells oceànics semblants a les baldrigues.
baldriga

Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina