Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tord ala-roig

Tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans
pardal d’ala blanca

Pardal d’ala blanca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 18 cm, que té el cap gris, la gola negra, les parts superiors brunes, les inferiors blanquinoses i les ales i la cua blanques amb les rèmiges primàries i les rectrius centrals negres.
Habita, més amunt de 1 500 m, als prats alpins de la serra de Cadí on és anomenat ocell de glaç , als Pirineus, als Alps i a les muntanyes del N de Grècia
hoatzín
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels opistocòmids, d’uns 70 cm de llargada, que té les parts superiors de color castany o verd amb traços blancs, les inferiors blanques i presenta un plomall erecte al cap.
S'alimenta de vegetals Els polls tenen dues ungles a l’articulació del carp de cada ala, amb l’ajut de les quals s’enfilen per les branques Habita als boscs de l’Amazònia
trupial
Ornitologia
Nom donat als ocells pertanyents als gèneres Trupialis i Icterus, de la família dels ictèrids, de l’ordre dels passeriformes
.
El trupial comú Icterus icterus , de 24 cm, és negrenc blavós, amb el coll, el pit, les parts inferiors i el carpó ataronjats, i una grossa taca blanca a cada ala Habita a Colòmbia i Veneçuela, i és força apreciat com a ocell de gàbia
calàndria

Calàndria comuna (M. calandra)
© Dûrzan Cîrano
Ornitologia
Gènere d’ocells passeriformes de la família dels alàudids, que atenyen 20 cm de llargada, amb el bec fort i llarg i el plomatge d’un color groc terrós.
Les calàndries són gregàries i habiten en llocs plans i en turons Són granívores i insectívores Són apreciades pel cant, i sovint hom les cria en captivitat L’espècie més freqüent a l’Europa meridional és la calàndria comuna M calandra , d’aspecte robust i amb dues taques negres a cada costat del coll La calàndria negra M yeltoniensis és pròpia de l’Àsia central a l’hivern emigra al sud, i esporàdicament apareix en alguns països europeus el mascle és negre, i la femella, semblant a la calàndria comuna, se'n distingeix per la manca de taques negres al coll La calàndria alablanca M…
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…
jacànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes que fan de 25 a 50 cm i tenen els dits i les ungles extraordinàriament llargs i un esperó a l’articulació de cada ala.
El plomatge és de tons foscs, a vegades amb taques llampants Habiten a la vora dels estanys i poden caminar i córrer per damunt de la vegetació flotant Es reparteixen en cinc gèneres, tots tropicals, subtropicals o intertropicals Els representants més importants són els jacanes i el gallet africà Actophilornis africanus , que habita a tot el sud d’Àfrica
minà

Minà
India Biodiversity Portal (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids, de 35 cm, que és negre brillant, amb una taca blanca a cada ala, i té carúncules grogues al cap; el bec i les potes també són grocs.
S’alimenta essencialment de fruita i és molt apreciat com a ocell de gàbia, car és fàcilment domesticable i imita sorolls i el llenguatge humà millor que els psitaciformes Habita a l’Índia, a Sri Lanka i a l’arxipèlag de les illes Sonda
tudó

Tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern
túrdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 30 cm, que tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua; llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d’escates; fan el niu descobert, en forma de copa, i els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.
S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs Gairebé tots són excellents cantaires Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord