Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
apodiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de dimensions petites o molt petites.
Tenen les potes molt curtes i els peus diminuts, la qual cosa els dificulta la marxa De fet no peonen mai, però són excellents voladors tenen les ales molt desenvolupades Amb les ungles dels peus, llargues i corbades, s’arrapen als objectes quan descansen Viuen gairebé a tot el món L’ordre comprèn usualment tres famílies, molt diferents aparentment la dels apòdids, que agrupa els falcillots la dels hemipròcnids, que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies, i la dels troquílids, que comprèn els colibrins
ànec corredor

Ànec corredor indi
Bjoern Clauss (CC BY-SA 2.5)
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, d’aspecte molt diferent als altres ànecs.
Té el coll molt llarg i fi Salvatge a l’Índia septentrional i domesticat a Anglaterra amb el nom d' India runer o corredor indi És criat com a productor d’ous les femelles en ponen pels volts de 270 anuals, fecunditat que conserven fins als 6-7 anys Són els ous més semblants als de gallina, i per tant els més estimats Per encreuament de l’ànec corredor i l’ànec de Rouen, fou obtingut a Anglaterra l’ ànec kaki-campbell La femella té tot el cos caqui fosc, el mascle té, a més, el cap, el coll i les extremitats inferiors castanys És la raça més rústega i de gran qualitat de posta…
anhinga
Ornitologia
Gènere d’ocells semblants al corb marí de la família dels anhíngids, amb el coll molt llarg, flexible i distensible.
Viuen vora els rius i neden i es cabussen molt bé S'alimenten de peixos, que cacen travessant-los amb el bec, recte i afilat N'existeixen diverses espècies, totes tropicals, però amb distribució pròpia
ànec becvermell
Ànec bec-vermell
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, molt gros, de plomatge bru amb els flancs blancs; el cap és de color castany intens i el bec vermell.
És sedentari i viu en llacs o llacunes salabroses, a tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica Especialment abundant a l’albufera de València i al delta de l’Ebre Pot aparellar-se amb l’ànec collverd, i dóna lloc a uns híbrids molt bonics
ànec

Ànec collverd i pollets
© Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Avicultura
Nom donat a diversos ocells anseriformes de la família dels anàtids, migradors, de coll curt i bec aplanat, amb potes palmípedes i molt curtes.
Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…
alàudids
Ornitologia
Família de l’ordre dels passeriformes que comprèn ocells terrestres de colors bruns, de marxa ràpida, amb l’ungla del dit posterior de les potes molt llarga.
Són bons cantadors, poden volar molt alt i nien a terra Granívors, viuen a les regions temperades de l’hemisferi nord
argus
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids, semblant al paó, que té el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…
esparver vulgar

Esparver vulgar
© Leif Bolding
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 27 a 38 cm de llargada, ales curtes i arrodonides, cua llarga, cap petit, bec curt, potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador…
estrigiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de discs al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant.
Tenen el bec curt, fort i molt ganxut, les ales amples, les potes fortes i quatre dits amb urpa a cada peu S'alimenten d’insectes, rosegadors i petits ocells, els quals, s’empassen sencers, i més tard en vomiten, en forma de boles, les parts no digeribles pèls, ossos, plomes, etc Presenten pavelló auditiu rudimentari L’odre comprèn dues famílies, la dels estrígids i la dels titònids
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina