Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
apòdids
Ornitologia
Família d’apodiformes que comprèn ocells de dimensions bastant petites que menen una vida exclusivament aèria.
Les ales, especialment les plomes rèmiges primàries, són molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excellents voladors
alcedínids
![](/sites/default/files/media/FOTO3/alcedinids_blauet.jpg)
Blauet (Alcedo atthis)
Mousam Ray iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Família de coraciformes, integrada per ocells bastant petits, amb les potes curtes i el bec comprimit lateralment.
Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet
còrvids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que es caracteritzen per llur bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada i per llurs orificis nasals entapissats per llargues cerres.
Els còrvids són ocells bastant grossos que s’alimenten d’animalets vius o de carn morta Són repartits per tota la superfície terrestre En són representants típics els corbs, les gralles, les garses, les cornelles, etc
fasiànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’odre dels fasianiformes de dimensions mitjanes o grans i d’aspecte robust, tarsos alts i nus, normalment proveïts d’esperons en els mascles, i cap petit i bec curt, fort i amb els orificis nasals no coberts de plomes.
El dimorfisme sexual hi és bastant acusat els mascles són més grossos que les femelles i tenen un plomatge més vistós Polígams o monògams, granívors o omnívors, nien al sòl i les cries són nidícoles Són repartits per tots els països temperats i tropicals, excepte a la Polinèsia, i és a l’Àsia on n'hi ha en major nombre Inclou, entre altres ocells, les perdius, els faisans, les guatlles , els galls i els paons
aufrany
aufrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la família dels vultúrids semblant als voltors, però bastant més petit que aquests (60 cm de llargada aproximadament).
Els aufranys adults són de color blanc brut, amb els extrems de les ales i de la cua negres Com tots els vultúrids, manquen de plomes al cap i al coll, on la pell aspra i groguenca resta al descobert damunt el cap tenen un mena de cresta de plomes S'alimenten de carronya s’agrupen en bandades entorn d’animals morts Viuen preferentment en zones muntanyoses Són freqüents a l’Europa mediterrània i al nord d’Àfrica És anomenat també voltor petit
aligot
aligot
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de rapinya de la família dels falcònids, de cos robust, amb el coll molt curt i la cua curta i ampla, en forma de ventall.
Tenen colors bruns, amb pintes blanques, variables segons les espècies Són predadors i cacen petits mamífers, rèptils i insectes, però no ocells Nien als cingles, als boscs o a la plana Sovint se'ls pot veure posats en una branca, immòbils, i amb el coll arronsat Totes les espècies són bastant similars A les àrees obertes de les terres catalanes és freqüent l' aligot comú Buteo buteo d’uns 55 cm de llarg, que es troba per tot Europa i emigra a Àfrica per hivernar L' aligot calçat Buteo lagopus , molt semblant a l’anterior, és propi del N d’Europa i fa migracions fins a l’E de…
ardeids
Bernat pescaire, pertany al grup dels ardeids
© C.I.C. Moià
Ornitologia
Família de l’ordre dels ciconiformes, integrada per ocells bastant grossos (gairebé tant com les cigonyes), camallargs, amb el coll també allargat i flexible.
Els quatre dits dels peus són lliures, o bé els tres anteriors són parcialment units per una membrana El bec és llarg, de forma cònica i totalment endurit Potes i bec canvien de color quan l’ocell adquireix el plomatge nupcial Tenen sovint plomalls al cap, al coll o al pit Són semiaquàtics i viuen prop de l’aigua Nien en arbres o arbusts els pollets són nidòfils Volen amb el coll replegat entre les espatlles Pertanyen a aquest grup els agrons, el bernat pescaire, l’esplugabous, els martinets i els bitons
astor
astor
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids semblant a l’esparver, però més gros (de 50 a 60 cm de llargada); la femella és bastant més grossa que el mascle.
Són de colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes El cap és petit el bec, fort i encorbat i les potes fermes amb urpes potents Tenen les ales curtes i arrodonides, i la cua llarga volen veloçment, amb un ràpid batre d’ales, o bé planen Habiten als boscs fins a uns 2 000 m d’altitud A l’estiu viuen al nord d’Europa i d’Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i al nord d’Àfrica Cacen altres ocells faisans, perdius, aviram i petits mamífers conills, llebres Molt apreciat en falconeria, és anomenat també falcó perdiguer
anhímids
Ornitologia
Família de l’ordre dels anseriformes integrada per ocells d’aspecte bastant diferent dels anàtids, però anatòmicament semblants a ells, per la qual cosa hom els ha agrupats en el mateix ordre.
Són ocells robusts, de bec curt, que recorda el de les gallines, amb les potes fortes i els dits anteriors units parcialment per una membrana rudimentària Les ales són ben desenvolupades i cadascuna té dos esperons cornis a l’articulació del carp, que els serveixen de defensa Són propis exclusivament de l’Amèrica del Sud Se'n coneixen una espècie fòssil, trobada a l’Argentina, i d’altres de vivents, l'anhima i els chajás
àlcids
Ornitologia
Família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors, bastant petits, de colors blancs i negres i que a terra tenen una posició erecta, per tal com les potes s’insereixen molt posteriorment.
Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors Tenen les ales curtes i no poden volar gaire, però són excellents nedadors i s’alimenten dels peixos que persegueixen sota l’aigua Viuen en societats a les mars de l’hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l’hivern, fins a la Mediterrània occidental El dimorfisme sexual no és gaire acusat No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra