Resultats de la cerca

Cal destacar-ne el suimanga elegant Cinnyris venustus , d’11 cm, i el suimanga d’ales daurades Nectarinia reichenowi , de 10 cm, que habiten a l’Àfrica oriental, i el suimanga asiàtic Cinnyris asiaticus , de 10 cm, que habita des de l’Índia a la Indoxina

Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És…

A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes

No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional

El bec fa uns 10 cm, i és gris blavós i punxegut Nia a les costes escarpades del nord d’Europa, i hiverna a la resta del litoral europeu, especialment a la Mediterrània occidental És comú, a l’hivern, als Països Catalans

El cap és gros i aplatat, amb el bec curt, ample, una mica corbat a l’extrem i amb una mena de pèls a banda i banda que li permeten de caçar insectes tot volant Té el cos allargat, cua d’uns 14 cm, ales llargues i gairebé punxegudes i potes curtes amb els dits molt petits, la qual cosa li impossibilita de parar-se a les branques dels arbres Nocturn, sol volar entremig dels ramats, cercant-hi els insectes de què s’alimenta Habita als boscs de les zones temperades i càlides d’Euràsia, i hiverna a l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans

Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans

Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça

De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia

Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…