Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
trobat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16,5 cm, que és de color bru falb pàl·lid, lleugerament llistat al cap i a les ales i més clar a les parts inferiors.
Habita en terrenys oberts, especialment conreus, a tot Europa, llevat d’Escandinàvia i les illes Britàniques, a Àsia fins a Mongòlia i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
alosa
Alosa
© Biopix
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, de color terrós, ratllat de negre, amb el dessota clar i les plomes timoneres externes blanques; té una llarga cua i un plomall arrodonit poc visible.
Durant el vol, potent i una mica ondulatori emet un cant agut i musical, sostingut llargament Viu a tot Europa i nia a terra en els conreus i rostolls a les Balears, on s’anomena terrola , sembla que només hi hiverna, sense niar-hi
cadernera
Cadernera
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm, de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, amb els costats del cap blancs i el darrere negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques.
És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració
busqueta
Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans
bitxac
Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…
tallarol
Tallarol gros
Billy Lindblom (cc-by)
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.
Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin…