Resultats de la cerca

Hom ha aconseguit, gràcies a nombrosos creuaments, races molt especialitzades de gallina domèstica , sia per a la producció d’ous i de carn avicultura, sia per a adornament Zootècnicament, la classificació d’aquestes races es basa essencialment en la presència o l’absència de còccix uropigis i anuropigis i la presència de quatre o cinc dits a les potes tetradàctiles i pentadàctiles , respectivament, mentre que la cresta, el plomall, els tarsos, etc, són característiques secundàries que determinen més subdivisions Les principals races de gallines ponedores són la de Leghorn , l'…

Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres

Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona barbadensis lloro de…

Els aufranys adults són de color blanc brut, amb els extrems de les ales i de la cua negres Com tots els vultúrids, manquen de plomes al cap i al coll, on la pell aspra i groguenca resta al descobert damunt el cap tenen un mena de cresta de plomes S'alimenten de carronya s’agrupen en bandades entorn d’animals morts Viuen preferentment en zones muntanyoses Són freqüents a l’Europa mediterrània i al nord d’Àfrica És anomenat també voltor petit

Els mascles tenen al cap una mena de cresta el bec és fort i amb la part superior corbada en el seu extrem Els ulls són petits, però tenen una vista molt aguda que els permet de localitzar l’aliment a una gran distància La base del coll és voltada d’un collar de plomes que, amb les de les ales, són les úniques blanques, car la resta del plomatge és negra Habita als Andes, fins als 7000 metres Fa els nius sobre les roques i es nodreix de carronya, principalment Si hom el captiva de jove, és domesticable

Són omnívors, tenen una notable habilitat per a cercar l’aliment a les branques de la vegetació i són gregaris, fora de l’època de reproducció La mallerenga cuallarga o cuallarg  o  senyoret A caudatus fa 14 cm, és negrenca a les parts superiors i d’un blanc rosaci a les inferiors habita als boscs i parcs La mallerenga de bigotis o de canyar Panurus biarmicus fa 16 cm, és falba a les parts superiors i d’un color gris rosat a les inferiors els mascles tenen el cap d’un color gris cendrós, amb una franja vertical negra a les galtes habita als càrritxos i fangars, a prop de l’aigua La…

Habita els indrets rocallosos o els penya-segats del litoral i nia als forats de les roques Són animals gregaris i sedentaris i llur alimentació és sobretot granívora A la primavera el mascle atreu la femella i fa una dansa nupcial traient el pap, abaixant les ales i produint un parrup característic La posta és de dos ous i l’alimentació dels petits és a base d’una substància que secreta el pap de la coloma A partir de la raça salvatge d’aquest colom s’han originat diverses races semidomèstiques, que viuen en llibertat a les ciutats, i domèstiques columbicultura Entre aquestes darreres es…

Contràriament als altres galliformes, fan niu als arbres Hom coneix unes quaranta espècies de cràcids, totes sedentàries, disperses per Amèrica des de Texas fins a l’Argentina

És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic

El bec és llarg i prim, una mica corbat cap avall Habita a terres més o menys obertes d’Europa —llevat d’Escandinàvia— i d’Àsia —fins al NE de l’Índia—, i hiverna a l’Àfrica És comuna als Països Catalans