Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
súlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes a la qual pertanyen dos gèneres i nou espècies, conegudes com a mascarells.
Tenen unes dimensions força grosses, semblants a les oques però amb un perfil aerodinàmic, amb potes fortes i palmejades, ales grosses acabades en punta, cua en forma de falca i bec robust i punxegut El color del plomatge varia entre el negre, el blanc i el castany Són ocells marins que es nodreixen de peixos, que cacen en grup llançant-se en picat sobre l’aigua, dins la qual poden arribar fins a 30 metres de fondària Nien en penya-segats rocallosos El mascarell comú Sula bassana nia al nord de l’Atlàntic
duc blanc
Duc blanc
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, d’uns 60 cm, de color blanc pur en el mascle i finament ratllat de fosc en la femella; té el cap molt arrodonit i sense orelles.
És un ocell principalment diürn que habita a les tundres àrtiques de l’hemisferi boreal, on caça preses molt grosses, com ara els èiders i les llebres nivals
escuraflascons
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 18 a 23 cm de llargada.
Les femelles són més grosses i amb el plomatge més acolorit que els mascles Tenen el coll i el bec llargs i el cos prim Presenten una membrana lobulada, característica, entorn de cadascun dels tres dits anteriors Nien a terra, i el mascle té cura de la niuada Són sociables, limícoles i bons nedadors Habiten a aiguamolls i a la mar, al nord d’Europa i d’Amèrica són excepcionals als Països Catalans
ràfids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes que comprenia tres espècies, extingides a la darreria del segle XVII i al començament del XVIII.
L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos
moa
Ornitologia
Nom donat pels maoris als dinornis
.
Tenien el cap petit, el coll llarg, les potes grosses i llargues, amb tres dits desenvolupats normalment i el polze rudimentari, i les ales eren atrofiades Llur aspecte era semblant al dels estruços, però de dimensions molt més grans, car algunes espècies arribaven a atènyer 3 m d’alçària Malgrat que es considerava que hi havia tres espècies dins aquest grup, les darreres recerques indiquen que els fòssils trobats corresponen a una sola espècie amb una gran variabilitat morfològica
ramfàstids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 30 a 62 cm, que tenen el bec comprimit lateralment, alt, corb a la punta, més llarg que el cap i sovint tant com el cos, constituït per un teixit ossi molt esponjós, amb la ramfoteca de colors vius i les vores sovint dentades.
La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina Comprèn 37 espècies, repartides entre els…
esparver vulgar

Esparver vulgar
© Leif Bolding
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 27 a 38 cm de llargada, ales curtes i arrodonides, cua llarga, cap petit, bec curt, potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador parcial a l’…
anhima
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
de la família dels anhímids, robust, d’uns 80 cm d’alçada i uns 2 m d’envergadura.
Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És omnívor En…
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…
colom perdiu

Colom perdiu
(CC0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, amb els tarsos alts i robusts, amb els dits proveïts d’ungles grosses i corbades; té les ales petites i la cua arrodonida.
El cap és blavós, el dors, de color terrós, i la regió ventral, vermella Habita a Cuba i a Florida