Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
xatrac rosat

Xatrac rosat
barloventomagico (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera.
Habita en indrets localitzats de les costes europees, especialment les atlàntiques, i hiverna al sud d’Àfrica És migratori rar als Països Catalans
xarrasclet

Xarrasclet
© Arxiu Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de 38 cm, que habita a Europa entre els 64° de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària.
Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l’Àfrica tropical És ocell de pas durant les migracions als Països Catalans
merla de pit blanc

Merla de pit blanc
Dave Curtis (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 24 cm, que és negre amb una mitja lluna blanca que li travessa el pit.
Habita en indrets elevats de l’Europa septentrional i central i als Pirineus És comuna als Països Catalans, a l’hivern, com a ocell migrador
pardal roquer

Pardal roquer
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14 cm, que és de color gris bru, ratllat de bru fosc, amb les parts inferiors més pàl·lides i té una taca groga difosa al pit.
Habita en indrets rocallosos, pedregars, runes, etc, al S de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al S dels Balcans, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids, d’11 cm, que té les parts superiors de color castany, el cap i el coll de color blanc grisenc, amb un traç negre a la cara des de darrere de cada ull, i les parts inferiors d’un blanc ocraci.
Fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys, al centre i a l’E de la península Ibèrica, la Camarga, Itàlia, Sicília i l’Europa oriental És comú a la Catalunya continental
flamenc

Flamencs
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels fenicoptèrids, de dimensions grans (de 130 a 190 cm), les potes i el coll molt llargs i el bec voluminós i corbat cap avall.
El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània
fumarell carablanc

Fumarell carablanc
© J.J. Harrison
Ornitologia
Fumarell que presenta, a l’estiu, la part superior del cap negra, vorejada d’una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós.
Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més…
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica N'…
colom roquer

Coloms roquers
CC Mike Pennington
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 33 cm de llargada i plomatge gris-blau, amb la gola, el bescoll i el pit de color cendrós amb reflexos metàl·lics, verds i violats, i les ales travessades per dues franges negres.
Habita els indrets rocallosos o els penya-segats del litoral i nia als forats de les roques Són animals gregaris i sedentaris i llur alimentació és sobretot granívora A la primavera el mascle atreu la femella i fa una dansa nupcial traient el pap, abaixant les ales i produint un parrup característic La posta és de dos ous i l’alimentació dels petits és a base d’una substància que secreta el pap de la coloma A partir de la raça salvatge d’aquest colom s’han originat diverses races semidomèstiques, que viuen en llibertat a les ciutats, i domèstiques columbicultura Entre aquestes…