Resultats de la cerca

El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina

No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional

Els aufranys adults són de color blanc brut, amb els extrems de les ales i de la cua negres Com tots els vultúrids, manquen de plomes al cap i al coll, on la pell aspra i groguenca resta al descobert damunt el cap tenen un mena de cresta de plomes S'alimenten de carronya s’agrupen en bandades entorn d’animals morts Viuen preferentment en zones muntanyoses Són freqüents a l’Europa mediterrània i al nord d’Àfrica És anomenat també voltor petit

La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina Comprèn 37 espècies, repartides entre els…

Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…

Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una…

En general, les plomes cobreixen la major part del cos dels ocells i cadascuna consta d’un canó , fixat a l’epidermis, que s’allarga en el raquis , a cada costat del qual hi ha les barbes aquestes duen a cada costat les bàrbules, l’extrem distal de les quals té forma de fuet, és anomenat pènnulum i pot dur barbicelles , que tenen forma de ganxo i uneixen les bàrbules que estan encarades Si manquen les barbes, la ploma és reduïda a un filament, el raquis Si manquen les bàrbules, les barbes…

Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm  L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…