Resultats de la cerca

Són d’una morfologia i una mida molt variables Tenen la fossa temporal ben desenvolupada, i la característica esquelètica d’aquest grup és el fet de presentar sobre el pubis l’articulació dels ossos marsupials situats en posició superficial a la paret abdominal El pelatge és, en general, espès i dens Tenen la dentadura monofiodòntica, i les extremitats són pentadàctiles, modificades segons el gènere de vida l’olfacte és molt desenvolupat L’úter i, generalment, la vagina són dobles El penis pot ésser bífid, i els testicles són en un escrot extraabdominal que es desenvolupa davant…

Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies tenen dues…

D’ulls grossos i vius, les banyes són presents en tots dos sexes, bé que són més grosses i anellades en els mascles Habiten a les regions àrides o semidesèrtiques de la zona tropical i subtropical del sud i del centre d’Àsia i de l’Àfrica septentrional i oriental Solen tenir costums nocturns Entre les moltes espècies es destaquen la gasela comuna G dorcas , que ateny 1,3 m de longitud i 60 cm d’alçada a la creu, té pelatge rogenc i habita al nord d’Àfrica fins als 1 500 m d’altitud, la gasela de Thomson G thomsonii , que és més petita i habita a l’Àfrica oriental, la gasela de Grant G…

Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots Alt Penedès…

Anomenat també ximpanzé pigmeu , fou considerat molt de temps una subespècie del ximpanzé   Pan troglodytes , però des del 1933 ha estat classificat com una espècie diferent, cosa que han confirmat posteriors anàlisis d’ADN, les quals indiquen que ambdues espècies se separaren d’un tronc comú fa menys d’un milió d’anys Així mateix, estudis genètics també han demostrat que el bonobo és, juntament amb el ximpanzé, el primat més pròxim a l’ Homo sapiens , amb el qual comparteix al voltant del 98% del genoma Tot i que de dimensions similars, el bonobo és més esvelt que el ximpanzé i els seus…

Integrat per espècies actuals i fòssils, d’aspecte molt heterogeni en les tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids en què se subdivideix el subordre, però amb alguns trets comuns, com la presència d’ungles grosses i robustes, sovint falciformes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, la cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, un nombre de vèrtebres cervicals que varia, en els bradipòdids, entre 6 i 10, la vuitena i la novena de les quals són proveïdes d’un parell de costelles mòbils i amb les últimes vèrtebres dorsals i les lumbars amb apòfisis…

La braquiació comporta un allargament desmesurat de les extremitats anteriors i dels dits de les mans, llevat el polze, que s’adapten a agafar-se fortament a les branques

Quan adverteixen un perill es poden enrotllar sobre ells mateixos i presenten al possible enemic una superfície eriçada Inclou diverses espècies agrupades en nou gèneres d’Europa, Àsia i Àfrica L’eriçó és el representant d’aquesta família als Països Catalans

Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…

Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants varia del…