Resultats de la cerca

Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i…

Habita en els llocs més inaccessibles, en petits ramats, a les muntanyes Rocalloses d’ací que rebi també el nom de cabra de les muntanyes Rocalloses des del sud d’Alaska fins a l’estat d’Idaho

Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central,…

Quan no és l’època del zel octubre o novembre, viu en ramats no jerarquitzats, generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça Entre el 1995 i el 1999 es reintroduïren a Montserrat uns 25 exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports, que el 2017 ja eren més de 250 L’any…

Els caribús són propis de les regions àrtiques d’Amèrica Grenlàndia, Terranova, etc a l’hivern fa migracions cap a les regions boscoses més meridionals

Actualment extingit, hom el situa en la línia d’origen dels bovins domèstics Habità a Europa, a l’Àsia i a l’Àfrica, i els darrers exemplars desaparegueren al segle XVII

Hom n'ha trobat restes de dues espècies M hibernicus i M euryceros , especialment en torberes quaternàries

Habita a Malaca i Sumatra, bé que espècies afins del mateix gènere es troben al Nepal i al Tibet

És propi de les sabanes i les estepes africanes

Habita els cims més alts del Caucas i puja, a l’estiu, a les zones de neus perpètues Forma ramats nombrosos de fins a 40 individus