Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
llebrer

Gos borzoi, o llebrer rus
Deb (CC BY 2.0)
Mastologia
Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.
Les races principals són l’afganesa, la russa borzoi , l’anglesa whippet , la persa slugui , la italiana greyhound i l’eivissenca ca eivissenc o llebrer eivissenc Aquest últim, és un gos de quest, àgil, de salt potent i d’olfacte excellent, autòcton de les Balears, concretament d’Eivissa, però estès per la resta dels Països Catalans encara que molt creuat Els mascles amiden a la creu entre 60 i 66 cm i tenen un pes mitjà de 22,5 kg les femelles, més dòcils, fan de 57 a 63 cm i pesen uns 19 kg El pelatge és blanc, ros o vermell, amb les varietats de pèl llis, dur o llarg D’…
lagomorfs
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, molt afins als rosegadors, que atenyen entre 12 i 75 cm de llargada, segons les espècies, de cua curta o nul·la, potes amb ungles i pelatge dens.
De marxa plantígrada, tenen les potes posteriors generalment més llargues que les anteriors, per tal de facilitar el salt La dentadura, molt especialitzada, presenta dues incisives a la mandíbula inferior i quatre dues al davant i dues al darrere a la superior No tenen ullals, i el nombre de premolars i molars és, respectivament, de tres i dues a la mandíbula superior i de dues i dues a la inferior Les incisives són de creixement continu, i entre aquestes i les premolars hi ha un espai anomenat diastema El règim alimentari és estrictament herbívor El cervell és lissencèfal, l’estómac presenta…
ualabi
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers de la família dels macropòdids que pertanyen a diversos gèneres, com Lagorchetes, Lagostrophus, Onychogalea, Peradoreas, Petrogale i Wallabia
.
Són animals de mida considerable que poden atènyer 3 m de longitud i més de 2 m d’alçada, amb un pes d’uns 80 kg El cap, amb relació al cos, és petit, amb orelles força grosses, les potes anteriors curtes i les potes del darrere i la cua robustes i adaptades al salt, que és el seu mitjà de desplaçament Són terrestres, i les femelles, després d’una gestació que dura com a màxim 40 dies, pareixen una cria, que colloquen dins el marsupi, on acaba el desenvolupament en moltes espècies pot haverhi una nova fecundació immediatament després del part Ocupen tots els hàbitats zones…
llebre

Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de…
tarsiformes
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels primats, només amb tres espècies, però d’una importància extraordinària per les peculiaritats morfològiques i per la filogènesi.
Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és…
cangur
Cangur, mamífer marsupial australià
© Corel Professional Photos
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels macropòdids, de dimensions mitjanes o grosses, de tronc llarg, amb la part anterior menys desenvolupada que la posterior.
Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben llur…
jerbu

Jerbu
Cliff (CC BY 2.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels dipòdids, d’uns 10-11 cm de grandària, amb el cos adaptat al salt i les potes posteriors molt llargues, de manera que pot assolir la posició vertical; té el cap arrodonit, orelles grosses i primes, pelatge de color terrós i musell proveït de llargues vibrisses.
Insectívor i de costums nocturns, habita en grups molt nombrosos a Egipte, Palestina i en zones de l’Àsia sud-occidental