Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
marmosa
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, que atenyen de 8,5 a 19 cm de longitud, amb el cos esvelt i el pelatge curt de color gris fosc o terrós vermellós.
El cap és gros i proveït d’orelles arrodonides Les marmoses duen una vida solitària i s’alimenten de fruita i petits animals Viuen a l’Amèrica Central i del Sud
civeta
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, d’uns 70 cm de llargada i 40 cm d’alçada, de color groc grisenc, amb una estria dorsal negra i blanca i amb els costats pigallats de negre.
Són solitaris i nocturns S'alimenten d’una gran quantitat de petits vertebrats Segreguen una substància anomenada algàlia que porten en una bossa situada prop dels òrgans genitals Habiten les regions africanes entre el Senegal i Somàlia
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
capibara
Capibara
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels hidrocèrids, de grans dimensions, el més gros del grup (ateny més d’un metre de llargada), de cos robust, amb la cua curtíssima, i de pelatge dens, aspre i curt, de colors grisos o bruns.
Els capibares habiten en grups familiars un mascle i diverses femelles a la vora dels grans rius, i s’alimenten d’herbes aquàtiques Són propis d’Amèrica del Sud Llur carn és saborosa, i la pell, aprofitable Són fàcilment domesticables
taquiglòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, de la subclasse dels prototeris, caracteritzats pel fet de tenir el cos arrodonit i el pelatge dur i barrejat amb pues fortes, nombroses i punxegudes, la qual cosa els confereix una gran semblança amb l’eriçó, del qual és fàcil de distingir-los pel llarg musell, en forma de bec tubular, i per les fortíssimes ungles en què acaben llurs potes, molt apropiades per a excavar.
No tenen dents, i amb la llengua, molt llarga, atrapen els insectes dels quals s’alimenten Habiten a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, en llocs rics en vegetació, i comprenen dos gèneres, Echidna i Zaoglossus , el primer amb una sola espècie, l’equidna, i el segon amb tres espècies
coala
Coala, mamífer marsupial que s’alimenta exclusivament de fulles d’eucaliptus
© Corel Professional Photos
Mastologia
Mamífer marsupial de la família dels falangèrids, d’uns 60 cm de llargada, amb el tronc curt i robust i el cap gros, presentant un musell reduït i unes orelles molt grans i peludes.
Les potes són relativament curtes, i els dits, prènsils El pelatge és dens i espès, de color cendra No tenen cua Són de costums arborícoles i viuen sobre els eucaliptus, de les fulles dels quals s’alimenten, i només beuen quan estan malalts Antigament eren molt nombrosos, però avui són protegits per tal d’evitar-ne l’extinció
caracal
Caracal
© Fototeca. cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids semblant al linx, d’uns 75 cm de llargada i 45 cm d’alçada a la creu.
El crani és petit, i les orelles, grosses, rectes i punxegudes, acaben en un floc típic El pelatge és curt i de color castany rogenc S'alimenten d’ocells i mamífers petits antílops, rosegadors, etc Viuen en terrenys oberts a l’Àfrica, a Aràbia i a l’Índia, lloc on són domesticats per a la caça de petits mamífers
fals vampir
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels quiròpters, de la família dels megadermàtids, caracteritzats per les orelles, molt grosses i soldades entre elles, la cua, curta o absent, i l’absència de les incisives superiors.
D’una longitud entre 7 i 14 cm, són carnívors s’alimenten d’ocells petits, ratapinyades, amfibis i peixos petits Hom els troba a l’Àfrica oriental, l’Àsia meridional i les Filipines Són cavernícoles, i no formen grups compactes Les tres espècies del gènere són Mlyra , de l’Índia, Mspasma i Mgigas , de les regions tropicals de l’Austràlia septentrional i occidental
quiròpters
Ratapinyada
PhotoDisc - Cybermedia
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris que comprèn animals adaptats al vol, caracteritzats pel fet de tenir les extremitats anteriors incloses en una membrana alar molt prima, de vegades amb pilositat, anomenada patagi.
Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn…
eriçó
eriçó
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels erinaceids, d’uns 30 cm de llargada i amb les parts superiors del cos i els flancs recobertes de punxes.
Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans