Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
suïformes
Mastologia
Subordre de mamífers artiodàctils amb l’estómac no dividit en cambres, i, per tant, sense remugament i dentadura completa amb incisives superiors i canines.
Les incisives inferiors són inclinades cap endavant, i a vegades es troben gairebé en posició horitzontal les canines tenen creixement continu i formen defenses en forma de ganivet, de llargada variable, que surten o no de la boca quan és tancada, i les molars són de tipus binodont, amb els tubercles arrodonits No tenen banyes, les extremitats acaben en quatre dits, cadascun dels quals és envoltat d’un peüngla la pell és gruixuda, amb un pannicle adipós considerable i amb pocs pèls Inclou tres famílies els suids amb el porc , el senglar i la babirussa , els taiasuids amb el…
morsa
Mastologia
Gènere de mamífers carnívors de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels odobènids, integrat per individus que atenyen més de 5 m de llargada i tenen un pes de 1 000-1 500 kg.
El cos és allargat i presenta un engruiximent a la part mitjana el cap, arrodonit, és petit comparat amb la resta Aquestes característiques els donen una forma molt dinàmica per a moure's bé en llur ambient, que és la mar Destaca el gran desenvolupament de les dues dents canines de la mandíbula superior, que poden ultrapassar els 70 cm de llargada La pell, molt gruixuda, és de color vermellenc en els individus joves i groguenc en els vells Es nodreixen bàsicament de molluscs, peixos i equinoderms Habiten a les regions circumpolars del nord, i llur carn és apreciada pels esquimals…
remugants

Muflons de l’Atles
© Xevi Varela
Mastologia
Subordre d’animals mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu (remugament).
La dentició dels remugants és incompleta hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors Les incisives inferiors tenen forma d’espàtula, i les canines inferiors, d’incisives les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna L’estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l’autèntic estómac, puix és l’únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l’estómac dels mamífers Algunes famílies d’aquest…
pècari
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils, de la família dels taiasuids, de repartició americana, considerats com a equivalents dels porcs de l’antic continent.
Una diferència important entre ambdues famílies és que els pècaris tenen les canines superiors sense corbar-se cap a dalt Comprèn dues espècies, Ttajasu i Tpecari , que habiten des del sud dels EUA fins a la Patagònia, bé que la primera és més típica de les zones àrides
hipopotàmids

Hipopòtam
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Família de mamífers del subodre dels suïformes que comprèn dos únics gèneres, Hippopotamus i Choeropsis, amb una sola espècie cadascun.
Tenen el cos massís, les extremitats curtes, gruixudes i tetradàctiles, la cua curta, comprimida lateralment, i el cap massís amb el musell ample La pell arriba a atènyer 5 cm de gruix, i els orificis nasals, els llavis i les orelles són proveïts de cerres rígides Són herbívors i les dents incisives i canines tenen creixement continu
mesquer
mesquer
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils
remugants, de la família dels mòsquids, que ateny aproximadament 1 m d’alçada en la creu.
No té banyes, i les canines són molt desenvolupades fins a 10 cm de llarg Es caracteritza pel fet de tenir una glàndula prepucial amb una bossa on emmagatzema el mesc Es nodreix de flors, herba i líquens Habita, sense formar agrupaments, a les muntanyes de l’Índia, el Tibet i la Sibèria És molt caçat per tal d’aprofitar-ne el mesc
hiracoïdeus
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris que comprèn un nombre reduït d’espècies, semblants per llur mida al conill i per l’aspecte al cobai.
Tenen el cos massís, el cap poc separat del cos i les orelles curtes No tenen cua, les potes són curtes i acabades en dits i la dentadura mancada de canines i amb una incisiva, quatre premolars i tres molars a cada hemimandíbula Són herbívors Són afins als perissodàctils i als proboscidis Inclou la família dels procàvids, que habiten a Àfrica i Àsia
senglar

Porc senglar
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels suids, d’aspecte massís i dimensions variables.
Té el morro truncat, mòbil, ben desenvolupat, i d’una gran sensibilitat tàctil i olfactiva El pelatge és constituït per pèls gruixuts i aspres cerres de color gris clar a negre Les canines formen les defenses, que en els mascles poden arribar fins a 30 cm És de règim omnívor La gestació és de quatre mesos, i les cries neixen pel març o pel maig les ventrades són nombroses, generalment de dotze cries La distribució geogràfica original comprèn tot el continent eurasiàtic, des de la península Ibèrica fins a Indonèsia, on ocupa les zones boscoses, de la taigà al bosc mediterrani És…
cànids

Xacal comú (Canis aureus)
Minku2016 (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i…
perissodàctils

Exemplar de perissodàctil (zebra)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris.
De talla mitjana o gran, les espècies d’aquest ordre són caracteritzades pel fet que, tot i ésser digitígrades i ungulades, tenen les extremitats allargades amb desenvolupament predominant del tercer dit i reducció dels laterals, de tal manera que el pes del cos gravita sobre aquell De crani gros, presenten la dentadura completa, bé que de vegades pot mancar la primera dent molar les dents canines són monofiodonts i les dents jugals poden ésser selenodonts o lofodonts No tenen clavícula Llur règim alimentari és herbívor, i tenen un estómac simple però amb un cec molt voluminós De…