Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
suslic europeu

Suslic europeu
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors de la família dels esciúrids semblant a l’esquirol, però una mica més petit, amb el cap semblant al de la marmota, la cua curta i taques dorsals blanques molt evidents.
Habita a l’estepa russa, on excava grans galeries, i s’alimenta de vegetals i petits animals, com ara insectes
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…
visó
visó americà
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat a dues espècies de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes
i de la família dels mustèlids que pertanyen al gènere Mustela
.
El visó europeu Mlutreola té una longitud d’uns 35 cm sense la cua i un pes una mica superior al mig quilo És d’un color uniformement burell De costums nocturns i aquàtics, construeix el cau prop de l’aigua, molt sovint amb dues sortides, l’una que dóna a l’aigua i l’altra a terra ferma Actualment la seva àrea és molt restringida hom el troba només a l’oest de l’Estat francès i en alguns punts de l’Europa central i principalment de l’oriental El visó americà Mvison , molt semblant al visó europeu, de pell també valuosa, s’estén per la major part de l’Amèrica del…
turó
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’una longitud total de fins a 60 cm i d’un pes de fins a 1 kg.
De color clar, amb les parts inferiors fosques i el pelatge espès, és d’hàbits nocturns i habita, solitari o en grups formats per la mare i les cries, en els caus que excava, per tot Europa, llevat d’algunes illes Hom l’anomena també turó europeu o turó comú , i sembla que a partir d’aquest animal hom obtingué la fura
mona de Gibraltar
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids, que ateny 75 cm de longitud total i 45 cm d’altura a la creu.
Les orelles són curtes, el tronc és robust, i el pelatge, dens però curt, és de color terrós fosc al cap, terrós groguenc al dors i a les extremitats i groc a la part ventral Habita a les zones boscoses del Marroc i d’Algèria i es troba també a Gibraltar, però hom creu que en aquest últim lloc fou introduïda No és una espècie de simi coneguda per l’home europeu, ja des de temps molt antic
bou mesquer
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids
, de la subfamília dels bovins, de grans dimensions (fins a 2,50 m de llargada i 1,20 m d’alçada a la creu), amb pelatge castany o negrós, llanós, i llarg fins als peus, i grans banyes aplanades, dirigides cap avall i recurvades cap amunt davant els ulls.
Viu a la tundra de Grenlàndia i de l’Amèrica àrtica, i s’ha extingit recentment a Alaska Originàriament europeu, ha estat reintroduït en estat salvatge a Noruega, Spitzberg, Suècia i Islàndia, on sembla aclimatar-se bé Els bous mesquers, que exhalen una forta olor de mesc, viuen en grups, protegits per un mascle vell i conduïts per femelles Presenten curiosos costums de defensa comunitària, com és el fet de posar-se els mascles en cercle davant un enemic comú llops, homes, envoltant les femelles i les cries A l’època de zel formen harems que depenen dels mascles vells, mentre que…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
fèlids

El jaguar és el gran fèlid de les selves tropicals americanes
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Família de mamífers fissípedes de cap arrodonit, musell curt, extremitats anteriors amb cinc dits i posteriors amb quatre proveïts d’urpes retràctils, crani amb arcs zigomàtics enormes i dentadura amb tres incisives, un ullal, dues premolars i una molar.
Són animals essencialment carnívors D’hàbits generalment nocturns, tenen moviments àgils i cautelosos S’enfilen als arbres amb facilitat i poden nedar bé Són cosmopolites, excepte a la regió australiana els més coneguts són el gat domèstic , el lleó , el tigre i el lleopard Algunes espècies, com el gat mesquer i el gat domèstic , habiten actualment als Països Catalans Fèlids Nom científic Nom vulgar Acinonnyx jubatus guepard Felis catus gat, gat domèstic Felis concolor puma , lleó americà Felis serval serval Felis silvestris geneta , gat salvatge Felis pardalis ocelot Lynx sp linx Lynx lynx…
ant

Ants lluitant
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils de la família dels cèrvids, remugants integrat per animals corpulents (els representants més grans dels cèrvids) amb potes llargues, el dors una mica geperut i amb una cresta al coll, que és curt.
El cap és allargat i el musell, ben desenvolupat, forma una mena de trompa Sota el coll tenen un apèndix cobert de llarg pelatge La cua és molt curta La cornamenta del mascle és enorme és formada per dues banyes en forma de pala, que es poden renovar cada any Aquests animals estan ben adaptats a resistir baixes temperatures a l’hivern, tenen un pelatge llarg i molt espès El seu règim alimentari és exclusivament vegetal, com el de tots els remugadors Viuen als grans boscs o en llocs pantanosos i prop de rius Habiten tota la regió nòrdica d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord L' ant europeu…
esquirol volador

Esquirol volador (Petaurus breviceps)
David Cook (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, d’uns 30 cm de llargada, caracteritzats pel fet de tenir una expansió de la pell, anomenada patagi, que s’estén a ambdós costats del tronc entre els membres anteriors i els posteriors.
Estrictament nocturns i arborícoles, poden llançar-se d’un arbre a un altre, planejant amb l’ajuda del patagi Habiten a Àsia, Amèrica i l’Europa oriental, i entre els més importants es destaca el gènere Petaurus En el passat els esciúrids foren un grup molt comú als boscs subtropicals del Miocè i del Pliocè europeu Tot i que ja eren presents en el Miocè inferior d’Europa, foren especialment abundants en el Miocè mitjà, gràcies a la major expansió dels boscs subtropicals Els esquirols voladors foren freqüents entre les faunes de micromamífers del Miocè mitjà dels jaciments del…