Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ur
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la subfamília dels bovins, de la família dels bòvids, caracteritzat per la seva notable mida i les seves banyes, llargues i pesants.
Actualment extingit, hom el situa en la línia d’origen dels bovins domèstics Habità a Europa, a l’Àsia i a l’Àfrica, i els darrers exemplars desaparegueren al segle XVII
guepard

Guepard
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
fissípedes de la família dels fèlids, de fins a 2 m de llargària, de tronc esvelt i coll curt, cap petit, orelles petites, potes altes i cua llarga i prima, i de pelatge curt, escàs i de color groc terrós molt clar amb taques negres.
És el més ràpid dels mamífers arriba fins a 110 km/h i caça de dia a les planures de les sabanes d’Àfrica, i també de l’Iran i de l’Índia, on és pràcticament extingit
llop marsupial

Llop marsupial
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels dasiúrids, que ateny 1-1,50 m de llargada, té la cua d’uns 60 cm i l’aspecte semblant al d’un llop, però amb les potes relativament més curtes i el cos més allargat.
El pelatge és de color gris fosc, amb 16-18 franges transversals més fosques, des de la cua fins a la meitat del tronc De costums nocturns i hàbits depredadors, es nodreix d’altres marsupials petits, equidnes i ocells Habitava a Tasmània, però fou molt perseguit pels grangers perquè atacava els ramats Avui dia hom el considera extingit del tot
xinxilla

Xinxilla
Josh More (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels rosegadors i de la superfamília dels histricòids, de la família dels xinxíl·lids, d’uns 20-30 cm de longitud, amb els ulls grossos i les orelles arrodonides, monògam i amb el pelatge de pèl llarg, sedós i molt suau, un dels més apreciats en pelleteria.
Habita en zones restringides dels Andes de Xile i del Perú, a una altitud de 3000-5000 m, especialment en paratges rocallosos, però pràcticament s’han extingit en estat salvatge, a causa de la intensa caça de què són objecte des de fa uns quants segles per obtenir-ne la pell Abans hom les podia trobar, en poblacions de molts individus, per tota la zona andina Actualment existeixen granges de xinxilles a diversos indrets del món que garanteixen les necessitats del mercat
serval
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de cap petit amb orelles grosses, fosques i arrodonides i cua curta, de pèl groguenc amb taques fosques, llevat de les parts inferiors i el musell, de color blanc.
Pot arribar a tenir una longitud total de 150 cm i una alçada de 50 cm Viu a la sabana africana, a Algèria i al sud del desert del Sahara S'alimenta al vespre i a l’alba de petits rosegadors, ocells, antílps joves i llangardaixos Les femelles pareixen dos o tres petits després d’una gestació de 9 a 11 setmanes S'emancipen de la mare quan tenen un any i s’estableixen en un territori propi Els seus predadors són lleopards, gossos i l’espècie humana S'ha extingit d’algunes zones de Sud-àfrica
bou mesquer
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids
, de la subfamília dels bovins, de grans dimensions (fins a 2,50 m de llargada i 1,20 m d’alçada a la creu), amb pelatge castany o negrós, llanós, i llarg fins als peus, i grans banyes aplanades, dirigides cap avall i recurvades cap amunt davant els ulls.
Viu a la tundra de Grenlàndia i de l’Amèrica àrtica, i s’ha extingit recentment a Alaska Originàriament europeu, ha estat reintroduït en estat salvatge a Noruega, Spitzberg, Suècia i Islàndia, on sembla aclimatar-se bé Els bous mesquers, que exhalen una forta olor de mesc, viuen en grups, protegits per un mascle vell i conduïts per femelles Presenten curiosos costums de defensa comunitària, com és el fet de posar-se els mascles en cercle davant un enemic comú llops, homes, envoltant les femelles i les cries A l’època de zel formen harems que depenen dels mascles vells, mentre que els joves…
mufló

Mufló mascle (banyes grosses) i mufló femella (sense banyes)
© Angelika Möthrath - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer del subordre dels remugants
, de la família dels òvids, que ateny uns 70 cm d’alçada total, amb les banyes molt desenvolupades en els mascles i pràcticament inexistents en les femelles.
El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis…
proboscidis

Proboscidis (elefant africà)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb les extremitats allargades i robustes i amb cinc dits, units per una membrana per formar una base sòlida i proveïts de petites peüngles.
Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada La pell és gruixuda i amb poc pèl Són de règim herbívor La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada Van en grups, dins els quals domina un mascle Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les formes…
ritina de Steller
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirènids, de la família dels dugòngids, actualment extingit, d’uns 7-8 m de llargada i 6 m de circumferència en el lloc més ample, desproveït de dents.
Fou descobert el 1742 en una àrea molt limitada de la mar de Bering
os
os bru
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids, agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus.
Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…