Resultats de la cerca

Viu a la tundra de Grenlàndia i de l’Amèrica àrtica, i s’ha extingit recentment a Alaska Originàriament europeu, ha estat reintroduït en estat salvatge a Noruega, Spitzberg, Suècia i Islàndia, on sembla aclimatar-se bé Els bous mesquers, que exhalen una forta olor de mesc, viuen en grups, protegits per un mascle vell i conduïts per femelles Presenten curiosos costums de defensa comunitària, com és el fet de posar-se els mascles en cercle davant un enemic comú llops, homes, envoltant les femelles i les cries A l’època de zel formen harems que depenen dels mascles…

La primitiva àrea de distribució comprenia les zones més desèrtiques de la regió mediterrània i l’Anatòlia, però després s’ha estès per unes altres regions europees És un animal típic dels boscs, tant de caducifolis com de perennifolis de coníferes o d’alzinar, i, contràriament a altres espècies de la mateixa família, no és gens esquerp, sinó de fàcil domesticació, i no és estrany de veure'l en parcs públics Les femelles i els individus joves viuen en grups, mentre que els mascles ho fan aïllats fins que arriba l’època de la reproducció, que s’apropen als ramats i comencen a…

La longitud total pot arribar a 18 cm Les extremitats són pentadàctiles, i les davanteres adaptades a l’excavació Animals subterranis, habiten en galeries que ells mateixos construeixen Aquestes galeries poden ésser permanents i llargues, en les quals les femelles construeixen el niu al moment de criar, o transitòries i circulars, que constitueixen el territori de caça Les femelles pareixen de 3 a 7 cries a la primavera, després de cinc setmanes de gestació, i poden tenir un altre part al final de l’estiu S'alimenten d’insectes, de cucs de terra i de restes vegetals…

És vegetarià i habita en grups, formats com a màxim per 20 individus, tots mascles o bé femelles i joves És típic de les selves de l’Àfrica central

Els mascles vells són completament negres, mentre que els joves i les femelles són de tonalitats més pàllides S'alimenta de fruita, insectes i mel, i habita la Guaiana i una part del Brasil

Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben llur…

Els capibares habiten en grups familiars un mascle i diverses femelles a la vora dels grans rius, i s’alimenten d’herbes aquàtiques Són propis d’Amèrica del Sud Llur carn és saborosa, i la pell, aprofitable Són fàcilment domesticables

Són de color brunenc, més fosc en els mascles que en les femelles Habita a l’Àsia sud-oriental i meridional i és distribuït per tota l’Índia i Malàisia, l’arxipèlag de les Filipines i les illes Cèlebes i les de la Sonda oriental i occidental

Els joves presenten taques més fosques i la cua anellada, però aquestes taques desapareixen a mesura que l’animal creix Les femelles no crien fins els tres anys i la gestació dura de 90 a 96 dies Es reprodueixen cada tres o quatre anys Són de règim carnívor, bé que no menyspreen el peix En general fan vida nocturna Habiten en zones muntanyoses del continent americà

Els mascles fan més d’un metre i mig d’alçada a la creu i presenten un pelatge de color gris groguenc Les femelles, més petites, tenen un color més rogenc Habita als planells i a les valls d’Abissínia i Eritrea agrupat en ramats És un animal més propi de bosc que de praderia i s’alimenta de fulles i branques de plantes arbòries