Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
otàrids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels pinnípedes que tenen pavellons auriculars petits però molt sensibles; els ulls són grossos, el musell allargat i punxegut, amb bigotis formats per cerres gruixudes, dentat fort, amb 36 peces, i el coll llarg.
Els membres anteriors són transformats en aletes falciformes, i els posteriors, que no es poden moure independentment, giren cap endavant quan l’animal es desplaça a terra Són més esvelts que els altres pinnípedes, neden molt bé i són gregaris Habiten a gairebé totes les mars, especialment les de l’hemisferi meridional Comprèn els lleons marins
calicotèrids
Mastologia
Família de mamífers perissodàctils fòssils que inclou el macroteri.
Inclou la família Eomoropidae dels anciclòpodes de tipus arcaic de l’Eocè superior i la família Chalicotheriidae , pertanyent al gènere Chalicotherium , trobat al Miocè mitjà de Sant Quirze Aquest gènere presentava una forma anatòmica particular, amb trets dels perissodàctils i els rinoceronts Les extremitats anteriors, proveïdes d’urpes en lloc de peülles, eren molt més llargues que les posteriors Probablement utilitzaven aquesta adaptació per a brostejar pels arbres i arbusts
guanac
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, que ateny més de 2 m de longitud i 1,20 m d’alçada a la creu, i és semblant al llama.
És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego
conill porquí

Conill porquí (cavia porcellus)
Tim Strater (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors, de la família dels càvids, de talla mitjana (de 22 a 30 cm), amb les potes i orelles curtes i mancats de cua.
Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i tres a les posteriors, tots ells proveïts d’ungles El pelatge és de coloració variable, llarg i aspre Són de costums gregaris, i viuen en caus i en ambients diversos El gènere comprèn unes 20 espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals han estat domesticades des de l’antigor pels indígenes per aprofitar-ne la carn El cavia porcellus és l’espècie que ha donat origen a les races emprades com a animals d’experimentació
almesquera

Almesquera
David Perez (CC BY 3.0)
Mastologia
Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de costums amfibis, llarg d’uns 25 cm, de potes posteriors molt allargades i proveït d’una llarga cua.
Fa el cau a les vores dels rius i s’alimenta d’insectes aquàtics Segrega una substància que recorda el mesc Habita els Pirineus i les muntanyes del centre de la península Ibèrica
lagomorfs
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, molt afins als rosegadors, que atenyen entre 12 i 75 cm de llargada, segons les espècies, de cua curta o nul·la, potes amb ungles i pelatge dens.
De marxa plantígrada, tenen les potes posteriors generalment més llargues que les anteriors, per tal de facilitar el salt La dentadura, molt especialitzada, presenta dues incisives a la mandíbula inferior i quatre dues al davant i dues al darrere a la superior No tenen ullals, i el nombre de premolars i molars és, respectivament, de tres i dues a la mandíbula superior i de dues i dues a la inferior Les incisives són de creixement continu, i entre aquestes i les premolars hi ha un espai anomenat diastema El règim alimentari és estrictament herbívor El cervell és lissencèfal, l’…
armadillo

armadillo
© Pavel Losevsky / Fotolia.com
Mastologia
Qualsevol dels mamífers edentats de la família dels dasipòdids; tots ells es caracteritzen pel fet de tenir tot el dors, el cap, la cua i la cara externa de les extremitats recoberts per escates o escudets epidermicoossis, que formen com una armadura; alguns presenten també pilositat a tota la resta delcos.
L’armadura pot ésser formada per bandes successives d’escudets, articulades entre elles Priodontes, Chaetophractus , etc, o bé per dues plaques d’escudets grosses, una d’escapular i una de pelviana separades per bandes d’escudets Dasypus i Tolypeutes Els armadillos, com els eriçons, tenen la facultat d’arraulir-se formant una bola, com a mesura defensiva Viuen en llocs planers i descoberts, i moltes espècies caven caus i galeries tenen les potes anteriors amb cinc dits forts, proveïts d’ungles potents, amb les quals caven, mentre s’apuntalen sobre la cua i les potes posteriors…
cànids

Xacal comú (Canis aureus)
Minku2016 (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i…
falangèrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials de dimensions petites o mitjanes, cua llarga i generalment prènsil, pelatge atapeït, extremitats posteriors amb el segon i el tercer dits soldats i dentadura mancada d’ullals.
Són de costums arborícoles, de règim insectívor, mellívor i sobretot herbívor, i d’hàbits nocturns Pertanyen a aquesta família el coala i les espècies del gènere Tarsipes