Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
steenbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada, amb les banyes rectes, la cua curta i el pelatge de color gris groguenc o roig al llom i molt clar a la regió ventral.
Viu en ramats de pocs individus a les praderies de l’Àfrica meridional
onagre
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, subespècie de l’hemió, de la família dels èquids, que no supera el metre d’alçada i és de color gris rogenc amb una ratlla negra al llarg del dors.
Habita, en petits ramats guiats per un mascle adult, a Àsia, des del Pròxim Orient fins a Sibèria i Mongòlia
tur
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 1,50 m de llargada i 0,90 m d’alçada a la creu, amb les banyes anellades i dirigides enrere i enfora.
Habita els cims més alts del Caucas i puja, a l’estiu, a les zones de neus perpètues Forma ramats nombrosos de fins a 40 individus
cabra blanca
Cabra blanca
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge completament blanc, molt dens i llarg, i amb banyes de secció circular, lleugerament encorbades cap endarrere.
Habita en els llocs més inaccessibles, en petits ramats, a les muntanyes Rocalloses d’ací que rebi també el nom de cabra de les muntanyes Rocalloses des del sud d’Alaska fins a l’estat d’Idaho
bestiar cavallí
Mastologia
Zootècnia
Bestiar integrat per cavalls, eugues i poltres, explotat com a animal de tir i com a animal de sella.
Pot ésser criat en règims d’estabulació i de pastura Els principals ramats de recria a Catalunya són els dels Pirineus Eren tradicionals els mercats de bestiar cavallí, celebrats a la tardor a Salàs de Pallars, Organyà, Espinavell, Puigcerdà, etc
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
hemió
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, semblant a l’ase, del qual es diferencia pel fet de tenir les orelles més curtes.
El pelatge d’hivern és llarg i cresp, i el d’estiu, curt i brillant el color és falb clar, amb la regió del ventre blanca Habita en petits ramats guiats per un mascle Actualment es troba solament en algunes regions de Mongòlia
tarpan
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes i d’una longitud de pèl variable (llarg a l’hivern i curt a l’estiu), extingit vers el 1760 a causa, principalment, de la caça a la qual era sotmès per a aprofitar-ne la carn i la pell.
Habitava a les estepes compreses entre el Don i el Dnièper, i arribava a formar ramats d’uns quants centenars d’individus Hom el considera un dels orígens de les races actuals de cavalls Durant el segle XX l’espècie ha estat reproduïda a partir de creuaments entre races domèstiques
gos esquimal
Gos esquimal americà
Mastologia
Gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característic pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al musell.
La seva coloració és molt variada blanc, negre, castany clar o fosc Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir per als trineus, pel fet que són animals molt forts i resistents al cansament i a les baixes temperatures i també molt bons guardians de ramats
llop marsupial
Llop marsupial
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels dasiúrids, que ateny 1-1,50 m de llargada, té la cua d’uns 60 cm i l’aspecte semblant al d’un llop, però amb les potes relativament més curtes i el cos més allargat.
El pelatge és de color gris fosc, amb 16-18 franges transversals més fosques, des de la cua fins a la meitat del tronc De costums nocturns i hàbits depredadors, es nodreix d’altres marsupials petits, equidnes i ocells Habitava a Tasmània, però fou molt perseguit pels grangers perquè atacava els ramats Avui dia hom el considera extingit del tot