Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cricètids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors similars als múrids, dels quals es distingeixen pel fet de tenir el cos més arrodonit i la cua més curta.
Els orígens d’aquesta família es remunten al període oligocènic Comprèn un centenar de gèneres, els més coneguts dels quals són els hàmsters, els lemmings , i les rates de camp
macropòdids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels marsupials que es caracteritzen pel fet de presentar una gran desproporció en la longitud de les potes; les anteriors són curtes i no són adaptades a la locomoció, i les posteriors, llargues i fortes, són adaptades a saltar.
El cap és petit, i el marsupi és ben desenvolupat Es reparteixen en dues subfamílies, la dels macropodins , que inclou els cangurs , i la dels potoroïns , formada per les rates cangur
espalàcids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de forma arrodonida, potes curtes i proveïdes d’ungles, cua molt curta, cap aixafat, musell en forma de pala, ulls coberts de pell i amb el sentit de l’oïda sense orelles.
Estan adaptats a la vida subterrània i per això són uns formidables excavadors Inclou un sol gènere, Spalax , o rates talp, amb un cert nombre d’espècies distribuïdes pel sud-est d’Europa, l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica
terrier
Scottish Terrier
© Corel Professional Photos
Mastologia
Raça de gossos d’origen anglès que tenen el musell rectangular, els ulls vius, les orelles curtes, de mida mitjana o petita, la cua curta i generalment vertical i el pelatge de mida i color variables.
Són força intelligents i amb un olfacte molt desenvolupat, la qual cosa els fa molt aptes per a la caça de guineus, conills, llebres, rates, etc Entre els terriers més coneguts hi ha el fox-terrier, l' airedale-terrier , el terrier irlandès , el bull-terrier i el terrier escocès
glírids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors que comprèn els lirons i les rates cellardes.
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals
múrids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
Són de dimensions mitjanes o petites i tenen el musell punxegut, el llavi superior enfonsat, els arcs zigomàtics petits, ampolles timpàniques poc desenvolupades excepte en els gerbillins i la cua poc pilosa i generalment llarga i escatosa La fórmula dentària sol presentar tres molars a cada mandíbula, les superiors amb tres fileres longitudinals de tubercles o bé amb els tubercles separats per làmines longitudinals Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gairebé 500 espècies, repartides en 99 genères, que hom…
gat domèstic
Gata siamesa adulta
© J. Palasí i M. Albaladejo
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 70 cm, 20 dels quals corresponen a la cua.
Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils El gat d’angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata La femella, la gata, entra en zel dos cops l’any pel febrer i a la fi de juny, i durant aquesta època el mascle és molt agressiu La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a 6 gatets,…