Resultats de la cerca

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la impremta, sola…

Obrí una editorial a Leipzig 1824, i, entre altres publicacions científiques, edità una collecció de texts grecs i llatins Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum, a partir del 1849 i el Thesaurus Linguae Latinae a partir del 1900 L’editorial, dirigida per Martin Giesecke, és encara florent a Stuttgart des del 1953

S'establí a Barcelona, on obrí un establiment tipogràfic 1861 que reuní al seu voltant els literats més notables de l’època Milà, Rubió i Ors, Mañé i Flaquer, Piferrer, etc , amb els quals fundà el 1849 la revista El Locomotor , transformada més tard en El |ncora Fou un dels primers editors d’obres de teatre en català, que assoliren una gran difusió F Soler, Briz, etc Des del 1879 milità en el partit conservador i fou en diverses ocasions regidor de Barcelona

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a…

Estudià a l’Escola de Nàutica , a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Institut Geogràfic, on després treballà Exiliat el 1939, residí a Marsella i a Lisboa —com a canceller del consolat de Xile El 1945 anà al Brasil, on es dedicà a negocis d’importació i exportació Establert a São Paulo, fundà l’Editora Mestre-Jou i obrí llibreries en aquesta ciutat i a Rio de Janeiro Fou un dels promotors més actius de la colònia catalana, veritable mecenes i fundador de “Catalònia ", revista bilingüe en portuguès i català, apareguda el 1949 També fou fundador de la Sociedade Paulista de Cultura Catalana…

Installat a València almenys des del 1493, on publicà la Història de la Passió , de Bernat Fenollar 1493, i el quart volum Cartoixà Ludolf de Saxònia, traduït per Roís de Corella 1495, edicions fetes en companyia de Peter Hagenbach El 1496 imprimí a Salamanca amb un tal Lope Sanz probablement traducció dolenta d’un nom alemany un dels llibres més típics del seu estil d’illustració la Repeticions de amores e arte de ajedrez , de Luis de Lucena El 1499 era a Saragossa amb l’impressor GCoci, i l’associació perdurà fins el 1504, que obrí una impremta a València, on, el 1506, estampà…

Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de…

Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila Barcelona 1752 — Perfeccionà el seu ofici a París S'establí a Barcelona el 1828 i installà la primera premsa de ferro Stanhope Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich Barcelona 1790 — treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant anà després a Mallorca i el…

Estudiant d’econòmiques a la Universitat de València al final dels anys seixanta i principi dels setanta, milità en el Partido Comunista de España El 1971 fou empresonat per activitats antifranquistes durant tres setmanes, i els quatre anys següents estigué pendent d’un judici al TOP que finalment no se celebrà Aficionat al gènere negre i policíac des dels anys d’universitat, el 1975 s’introduí en el món de la llibreria treballant a la del seu germà, que un grup d’ultradreta atacà amb una bomba El 1988 anà a Barcelona, on es feu càrrec d’una distribuïdora, que finalment tancà Hi conegué la…

Després d’uns anys com a empleat de banca a Saragossa, passà a Barcelona, on de 1932 a 1939 fou directiu del Sindicat de Banca de Barcelona i representant 1936 de la Unió General de Treballadors UGT, com a vocal-conseller de construcció, al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya President del Montepío de Banca de Barcelona Del 1937 al 1939 fou director general de comerç de la Generalitat de Catalunya i delegat de la institució a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d’Obres del Port Fou conseller fundador i vocal de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya…