Resultats de la cerca

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…

Formen una sèrie monogràfica, parallela a les Memòries de la Secció Historicoarqueològica i als Arxius de la Secció de Ciències Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer

El 1478, associat amb l’impressor alemany Lambert Palmart, edità la versió catalana de la Bíblia de Bonifaci Ferrer, edició que fou feta cremar posteriorment Condemnat a mort, hagué de fugir de València el 1483 era establert a Múrcia i gestionava l’indult per retornar a València Hi imprimí 1484, sense indicar el seu nom, diversos tractats del bisbe Jaume Pérez entre els quals un Tractatus contra judaeos , que governava aleshores la seu de València

La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les Resolutiones de…

Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren aquest periòdic

Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol Imprimí, entre…

Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…