Resultats de la cerca

Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII

Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador Més tard 1845 fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses Els seus fills Joaquim Subirana i Fajol Barcelona 1851 — 1906 i Eugeni Subirana i Fajol Barcelona 1855 — 1934, ampliaren l’empresa i la dotaren d’un dels millors tallers tipogràfics del seu temps

Fou l’impressor oficial de la Universitat de Barcelona S'especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona El seu fill Ceferí Gorchs i Esteve Barcelona 1846 — 1920, continuà el negoci familiar Creà models tipogràfics originals i fundà la revista “El Correo Tipográfico” Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre

En la seva joventut collaborà en la impremta de Propaganda Fide de Roma com a gravador de punxons L’any 1768 fou nomenat director de la Stamperia Reale de Parma, en la qual edità les seves millors obres tipogràfiques Un dels seus protectors fou el ministre plenipotenciari del rei d’Espanya a Roma José Nicolás de Azara, per mitjà del qual obtingué, l’any 1782, el nomenament d’impressor reial de Carles III, i l’any 1793, l’assignació d’una pensió vitalícia per part de Carles IV La seva obra és apreciada per la gran harmonia dels elements tipogràfics utilitzats El seu nom ha estat…

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i…

Es deia realment Carles Boloç però substituí sempre el cognom per l’apellatiu Amorós Alguna de les seves marques hi té relació simbòlica Els seus llibres mostren l’evolució des de l’estil incunable fins al renaixentista Començà a treballar a Barcelona amb Diego Gumiel El 1505 adquirí una impremta pròpia i treballà amb Luschner A aquesta collaboració pertanyen llibres com l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos El 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el vocabulari llatí-català de…

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…