Resultats de la cerca

Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’…

Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…

Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça,…

Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…

És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…

Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…