Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
transformació
Matemàtiques
Aplicació bijectiva d’un conjunt en un altre o en ell mateix.
El conjunt de les transformacions d’un conjunt en ell mateix té estructura de grup respecte a la composició de transformacions la composició en el sentit d’aplicar successivament de manera ordenada dues transformacions és anomenada també producte Segons la definició de Felix Klein, la geometria és l’estudi de les nocions invariants per a un grup de transformacions geometria Com a exemples de transformacions en el pla poden ésser esmentades les rotacions, les simetries axials, les translacions, etc i en l’espai, les simetries respecte a un eix o a un pla, les rotacions axials,…
combinatòria
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia la formació de subconjunts partint d’un conjunt donat, tenint en compte el nombre i l’ordenació dels seus elements.
Dins el camp de la combinatòria és d’especial interès l’estudi de les variacions variació, combinacions combinació i permutacions permutació
increment
Matemàtiques
Augment que experimenta una variable.
En l’estudi d’una funció fx m hom representa els increments de la variable independent x per Δ x o δ f
afinitat
afinitat Transformació afí d’un quadrat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
Enclou, entre d’altres transformacions, la traslació, la rotació i la simetria Les propietats geomètriques conservades per aquesta transformació són dites afins o lineals llur estudi constitueix la geometria afí
equació diferencial de Cauchy
Matemàtiques
Equació diferencial lineal amb coeficients variables de forma:
on p0, p1...pn són constants.
Pot ésser transformada en una equació diferencial lineal amb coeficients constants mitjançat el canvi x=e z Aquesta equació és molt emprada en l’estudi de circuits elèctrics i problemes d’estabilitat
singular
Matemàtiques
Dit del punt en el qual una funció complexa analítica no és analítica, però ho és en un entorn del punt.
Hom classifica els punts singulars en evitables, pols i essencials que no són evitables ni pols Unes aportacions bàsiques a l’estudi de punts singulars en funcions analítiques complexes són degudes a Picard
martingala
Matemàtiques
Procés estocàstic
de Markov {
X n
} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t
, té una esperança condicionada
essent aquest el valor pres en l’instant
t n - 1
.
L’origen d’aquest nom prové de l’estudi dels jocs d’atzar quan hom vol descriure la fortuna d’un jugador immers en un sistema de jocs que són “neutres” en el sentit de l’esperança matemàtica
desigualtat de Schwarz
Matemàtiques
Desigualtat enunciada per H.A. Schwarz, que es compleix en tot espai vectorial E dotat d’un producte escalar <, >, expressada per |<x,y>|2≤<x,x> <y,y>.
La igualtat es dóna només en el cas que x,y siguin linealment dependents y = a x , essent a un nombre Aquesta desigualtat és fonamental en l’estudi dels espais de Hilbert, estructures bàsiques de l’anàlisi funcional
representació gràfica
Matemàtiques
Mètode gràfic mitjançant el qual és possible de dibuixar una figura (punt, corba, superfície, etc) en un espai donat.
Així, una representació esfèrica utilitza la superfície d’una esfera com a espai bàsic La representació gràfica d’una funció en el pla comporta l’estudi dels paràmetres característics de la funció donada derivades, asímptotes, discontinuïtats, punts de tall, etc
univers
Matemàtiques
Conjunt de referència els subconjunts del qual són utilitzats en un raonament concret.
En els diagrames de Venn-Euler hom sol representar l’univers amb un rectangle, dins el qual són dibuixats els diagrames dels conjunts que hom vol representar Així, en l’estudi dels conjunts de nombres reals l’univers és ℝ