Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
mòdul d’un nombre complex
Matemàtiques
Donat un nombre complex, z=a+ib, arrel quadrada de a 2+b 2
.
És denotat per | z | Satisfà que | z | 2 = zz , on z és el complex conjugat de z
axiomes de separació
Matemàtiques
Axiomes topològics relatius a les possibles separacions entre punts.
En un espai topològic Y , els axiomes són Axioma T 0 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeix un entorn de x que no conté y Axioma T 1 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeixen un entorn U de x , i un entorn V de y , tals que U no conté y i V no conté el punt x Quan aquest axioma se satisfà, l’espai es diu espai de Fréchet Axioma T 2 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeix un entorn de x i un entorn de y sense punts en comú Quan aquest axioma se satisfà, l’espai s’anomena espai de Hausdorff Axioma T 3 Per a…
funció cosinus hiperbòlic complex
Matemàtiques
Funció ch: ℂ→ℂdefinida per l’assignació z →(ez + e-z)/2, on ez és la funció exponencial complexa.
Se satisfà que ch z = cos iz i que cos z = ch iz , on cos és la funció cosinus complex
funció sinus hiperbòlic complex
Matemàtiques
Funció sh: ℂ→ℂdefinida per l’assignació z → (ez-e-z)/2, on ez és la funció exponencial complexa.
Se satisfà que sh z = -i sin iz i que sin z = 1/ i ch iz , on sin és la funció sinus complex
ordre d’una derivada
Matemàtiques
Respecte a una funció original, f, nombre de derivacions que hom ha fet fins a arribar a la derivada en qüestió.
Si f n és la derivada d’ordre n , o derivada n-èsima , de la funció f , se satisfà que f n = f n-1 '
funció tangent hiperbòlica complexa
Matemàtiques
Funció th: ℂ-{i(k+1/2)π, k ∈ℤ} →ℂdefinida per l’assignació z →th z=(sh z/(ch z), on sh x i ch z són les funcions sinus i cosinus hiperbòlics complexos, respectivament.
Se satisfà que th z = e z - e - z / e z + e - z , i que th z =- i tgiz, i que th iz = i tg z , on tg és la funció tangent complexa
separable
Matemàtiques
Dit d’un espai topològic que conté un subconjunt numerable que és dens, és a dir, que tot entorn d’un punt qualsevol de l’espai conté almenys un punt del subconjunt numerable.
La recta real ℝ és separable perquè existeix el subconjunt numerable i dens dels racionals ℚ Tot espai topològic que satisfà el segon axioma de numerabilitat és separable en particular, ho és tot espai de Hilbert
delta de Dirac
Matemàtiques
Funció simbòlica δ(x) que permet de representar formalment les transformacions funcionals idèntiques com a transformacions integrals.
L’ús formal de δ x forneix una notació que permet la generalització de moltes relacions matemàtiques Per a una variable real x , és definida per les condicions de tal forma, que per a qualsevol x sempre satisfà Proposada per Dirac el 1930 com a preocediment heurístic, fou establerta rigorosament per Laurent Schwartz
axiomes de numerabilitat
Matemàtiques
Axiomes topològics relatius a la numerabilitat de les bases d’entorns.
El primer axioma de numerabilitat en un espai topològic estipula que cada punt de l’espai té una base d’entorn numerable El segon axioma de numerabilitat postula l’existència d’una base d’oberts numerable en la topologia d’un espai topològic Si un espai topològic satisfà aquest segon axioma s’anomena separable
àlgebra de Lie
Matemàtiques
Estructura algèbrica consistent en una àlgebra E dotada d’una operació interna, sovint anomenada parèntesi de Lie, (x,y) →[x,y].
Satisfà les següents propietats x,y =0, per a tot x∈E, aquesta segona expressió és la identitat de Jacobi , L’espai euclidià, ℝ 3 , dotat del producte vectorial, té estructura d’àlgebra de Lie Tot grup de Lie té associada una àlgebra de Lie aquestes són, doncs, emprades per a estudiar els grups de Lie