Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
Johann Radon
Matemàtiques
Matemàtic austríac.
Estudià el càlcul de variacions, que aplicà a la geometria diferencial Participà activament en la definició de la teoria general de la integració
Daniel Quillen
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Graduat a Harvard 1962, es doctorà 1964 a la mateixa universitat i, posteriorment, s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria acadèmica fins el 1984, que passà a la Universitat d’Oxford, fins a la jubilació 2006 En 1968-69 feu una estada a l’Institut des Hautes Études de París, on rebé la influència d’ Alexander Grothendieck L’any següent, a l’Institute for Advanced Studies, de la Universitat de Princeton 1969-70, desenvolupà la seva principal aportació, la teoria K , que, per mitjà de càlculs geomètrics i topològics, ha ajudat…
Adolphe Quételet
Matemàtiques
Sociologia
Estadístic, matemàtic i sociòleg belga.
Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a observacions d’astronomia,…
Georg von Purbach
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom austríac.
Professor a diverses ciutats d’Itàlia i a Viena, on tingué com a deixeble Johann Müller Inicià la traducció al llatí de l' Almagest de Ptolemeu, que després completà el seu deixeble Confeccionà la taula dels sinus i fou un dels primers a emprar-los en trigonometria
Victor Puiseux
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic francès.
Fou professor de matemàtiques a Rennes 1841 i Besançon 1846 i d’astronomia a la Universitat de París 1857 Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa És fill seu l’astrònom Pierre Henri Puiseux
Pere Puig i Adam
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid Cursà la carrera d’enginyer industrial i fou professor de càlcul infinitesimal de l’Escuela Superior Aerotécnica i catedràtic de didàctica matemàtica de la Universitat de Madrid Durant la guerra fou professor a l’Institut-Escola del Parc, a Barcelona Publicà estudis d’automàtica i collaborà en un gran nombre d’obres didàctiques amb J Rey Pastor
Andreu Puig
Matemàtiques
Matemàtic.
S'establí a Barcelona, on fou professor de matemàtiques El 1670 publicà una Aritmética especulativa y práctica y arte de álgebra , que tingué una gran difusió i fou reeditada els anys 1672, 1711, 1715 i 1745
Claudi Ptolemeu
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i geògraf grec.
Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en…
baró de Prony
Matemàtiques
Nom amb què és conegut Gaspard-Marie Riche, enginyer i matemàtic francès.
Transformà molts canals i ports i construí el port de la Concòrdia, de París És conegut sobretot pel fre dinamomètric que ideà, anomenat fre de Prony