Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Princeton, hom el considera el fundador de la topologia diferencial El 1962 li fou atorgada la medalla Fields i el 1982 el premi Steele

Fou astrònom a l’observatori de Cambridge 1920-24 i professor de matemàtiques aplicades a la Universitat de Manchester 1924-28 i, a partir del 1928, de la d’Oxford Es dedicà principalment a l’astrofísica teòrica i a la relativitat i estudià particularment la termodinàmica dels estels i l’estructura de la matèria que els constitueix Estudià també les variacions de la lluminositat dels cefeides i l’expansió de l’Univers, segons la teoria de la relativitat d’Einstein Desenvolupà una teoria alternativa a la relativitat general, que fou anomenada relativitat cinemàtica , i demostrà la possibilitat…

Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Coratjà Antoni Bordassar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…

Té el seu origen en l’Academia Naturae Curiosorum 1657 de Madrid, que fou substituïda el 1834 per l' Academia de Ciencias Naturales El seu nom actual data del 1847, i els seus estatuts, del 1921 Consta de 37 membres numeraris, de 42 corresponents i de 78 d’estrangers A més de les Memorias i dels Anales , publica la Revista de los progresos de las ciencias

Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…

Es graduà al Queens College de Nova York 1953 i, després de dos anys a l’exèrcit, estudià a la Universitat de Michigan, on es doctorà l’any 1959 Treballà per a l’empresa aeronàutica Douglas Aircraft i per a l’Institut per a l’Anàlisi de la Defensa de Princeton 1959-61 El 1961 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on es dedicà a la docència i a la recerca, tasques que desenvolupà més tard a la de Nou Hampshire 1993 fins a la jubilació 2003 La seva contribució principal fou la demostració del teorema dels quatre colors, enunciat per primer cop el 1852 pel matemàtic britànic Frank Guthrie, el…

Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1974, des del 1975 és catedràtic de matemàtica aplicada i anàlisi de la UB Autor de més de 200 articles, ha estudiat les propietats generals dels sistemes dinàmics, els sistemes hamiltonians i dissipatius, la mecànica celeste, l'astrodinàmica i l'anàlisi numèrica, l’anàlisi i el disseny d’òrbites de ginys espacials i els sistemes dinàmics assistits per ordinador Ha combinat mètodes diversos analític, geomètric, algèbric, numèric, etc per a l’…

L’INE publica nombroses dades estadístiques, entre les quals es destaquen l’índex mensual del cost de la vida, els censos de població, enquestes trimestrals de salaris, la comptabilitat nacional la confecció de la qual li és encarregada des del 1965, els anuaris estadístics i el cens industrial

Sintetitzà perfectament el treball dels antics matemàtics grecs i li donà una major coherència lògica amb les noves definicions de línia i de pla i, sobretot, amb la introducció del cinquè postulat millorà també l’ordenació i les demostracions de les proposicions Malgrat ésser un text de compilació, hom no pot posar en dubte que la planificació global de l’obra i el mètode expositiu, com també un bon nombre dels seus teoremes, són obra del mateix Euclides