Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
distribució X
2
Matemàtiques
Si X 1
,..., X n
són n
variables aleatòries independents, totes de distribució N
(0,1), la variable
és una variable aleatòria i la seva distribució rep el nom de distribució x 2
amb n
graus de llibertat.
La funció de distribució rep el nom de distribució x 2 , essent k n x la funció de densitat
distribució de Cauchy
Matemàtiques
Cas particular de la distribució t
de Student i s’obté quan n
= 1.
La densitat és
distribució F
Matemàtiques
Distribució de probabilitat contínua.
Si U i V són dues variables aleatòries independents de distribució x 2 amb m i n graus de llibertat, respectivament, aleshores la distribució de la variable aleatòria rep el nom de distribució F i, a l’igual que les distribucions N 0,1, X 2 i t n , es dóna per mitjà de taules La funció de densitat és
triangle diferencial
Matemàtiques
Introduït explícitament per Leibniz, malgrat que es trobava ja implícit en molts treballs d’autors precedents, és el triangle que formen la tangent a la corba en un punt P i els increments ∆x i ∆y de l’abcissa i l’ordenada, respectivament, quan es consideren infinitament petits.
És la base intuïtiva del càlcul diferencial i s’inspira en el concepte de velocitat instantània
equació diferencial en derivades parcials
Matemàtiques
Equació en la qual la funció incògnita u = u(x1,...,xn) és una funció de diverses variables independents, que conté també, a més de la funció u, les seves derivades parcials.
L’ordre de la derivada que figura en l’equació amb major grau determina el grau de l’equació Històricament feren la seva aparició amb el problema de la corda vibrant que conduí al prestigiós matemàtic i filòsof francès Jean le Rond d’Alembert a l’equació en derivades parcials , essent la incògnita la funció u = u t , x
cos complex
Matemàtiques
L’equació quadràtica x2 + 1 = 0 no té solució en el cos ℝ dels nombres reals.
Cal, doncs, construir un cos que contingui el cos ℝ com a subcòs i alhora un element i que compleixi i 2 + 1 = 0 Per fer-ho és possible procedir de dues formes D’una banda, és possible de considerar el pla complex D’una altra, és possible de considerar l’anell quocient ℂ = ℝ X / x 2 + 1, on ℝ X és l’anell dels polinomis en la variable X amb coeficients reals i X 2 + 1 és l’ideal engendrat pel polinomi, irreductible a ℝ, X 2 + 1 Hom disposa aleshores de l’aplicació canònica π ℝ X → ℂ i la imatge d’ X és anomenada i És a dir, i = π X Aquest cos té una propietat molt important és…
postulat de continuïtat
Matemàtiques
Un dels postulats que establí David Hilbert en els Grundlangen der Geometrie (1899), on precisà l’axiomatització completa i rigorosa de la geometria euclidiana.
Alhora, imposa axiomàticament l’arquimedianitat i la completesa de la recta geomètrica
potència d’un conjunt
Matemàtiques
Conjunt OOO(X) els elements del qual són els subconjunts del conjunt X.
La seva existència és garantida per l’axioma de les parts, que és un dels axiomes de la teoria axiomàtica de conjunts És anomenat també el conjunt de parts d' X El nom de conjunt potència prové del fet que, si acceptem l’axioma de l’elecció, el cardinal del conjunt OOO X és 2 card x
conjunt recursivament enumerable
Matemàtiques
Conjunt X
quan és la imatge d’una funció recursiva; és a dir, si X
= Im f
, a on f
és una funció recursiva o computable.
Dit més informalment, un conjunt X és recursivament enumerable si hi ha un algorisme que construeix el conjunt element a element
conjunt recursiu
Matemàtiques
Conjunt X
en la seva funció característica 1 x
és recursiva o computable.
Dit més informalment, un conjunt X és recursiu quan existeix un algorisme que permet de decidir la resposta a la pregunta ' x ∈ X'