Resultats de la cerca

Si la funció és d’una sola variable, l’equació és una equació diferencial ordinària Per tal que aquesta definició, molt general, no inclogui certes classes d’equacions especials com és ara les equacions diferencials en diferències f ´ x = f x + h , hom precisa que la funció incògnita i les seves derivades tan sols poden ésser sotmeses a operacions algèbriques El tipus general d’equació diferencial és escrit F t,x,x´,,x n = 0 Hom defineix l' ordre d’una equació diferencial com el de la màxima derivada que apareix en l’equació Si F té forma polinòmica, hom parla de grau de l’equació…

Si la igualtat no conté cap element variable, hom només pot dir que és certa o falsa si conté variables, la igualtat pot esdevenir certa per a uns valors i falsa per a uns altres en particular, pot ésser certa per a qualsevol valor de les variables anomenada aleshores identitat , o bé falsa per a qualsevol valor de les variables equació incompatible Els valors que satisfan una equació són les seves solucions o arrels En termes més generals, si en una correspondència entre dos conjunts numèrics o no hom fixa una imatge, la condició que determina quins elements originals tenen aquesta imatge…

Hom el creia derivat del grec, però és, sens dubte, la lligadura cursiva dels dos numerals romans VI

Una aplicació epijectiva és anomenada, també, aplicació exhaustiva o suprajectiva

La seva equació és on r és el radi de la circumferència fixa, i a , el radi de la circumferència mòbil Si r = na , l’epicidoide té n cúspides n , nombre natural Si r = a la corba degenera en una cardioide Si r= 2 a , ho fa en una nefroide