Resultats de la cerca
Es mostren 3271 resultats
funció el·líptica de Weierstrass
Matemàtiques
Donat un subgrup discret de ℂ, Ω, generat per dos complexos independents, funció definida per
.
problema de Waring
Matemàtiques
Problema de la teoria de nombres proposat pel matemàtic anglès Edward Waring (Old Heath 1734-98) l’any 1770, consistent a demostrar que per a qualsevol nombre natural n existeix un nombre associat K (n), de manera que qualsevol natural pot ésser representat com una suma, com a màxim, de K (n) termes, cada terme essent una potencia n-èsima d’un natural.
En particular, cada nombre natural hauria de poder ésser representat com a suma de quatre quadrats com a màxim i com a suma de nou cubs Aquest problema fou resolt per Hilbert el 1909
diagrama de Venn
Representació de la intersecció dels conjunts A i B (a dalt) i de l’aplicació del conjunt M en el conjunt N (a baix) per mitjà de diagrames de Venn
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Diagrama emprat amb fins didàctics per a representar gràficament conjunts i estudiar les relacions i operacions entre conjunts.
Aquests diagrames foren introduïts pel matemàtic i lògic anglès John Venn 1834-1923 Els conjunts són representats mitjançant cercles o corbes tancades qualssevol Cal no confondre un diagrama de Venn amb la regió del pla limitada pel diagrama És conegut també com a diagrama d’Euler-Venn
determinant de Vandermonde
Matemàtiques
Determinant que té uns a la primera fila, la segona fila és arbitrària i les files següents són formades per les potències successives dels elements de la segona fila.
Per exemple
teorema de Taylor
Matemàtiques
Teorema que dóna el desenvolupament en sèrie d’una funció f(x), fixat un punt a.
Si f x és una funció d’una variable real i derivable n vegades, la fórmula que expressa el teorema de Taylor és Els n +1 primers sumands d’aquesta expressió són coneguts com a polinomi de Taylor de grau n , per a f en el punt a , mentre que el terme R n+1 a x és anomenat resta Aquest terme compleix la següent condició d’aproximació És, per tant, un infinitèsim d’ordre superior a x-a n , i pot ésser expresat per qualsevol de les dues maneres següents per a algun t ∈ a,x , per a algun t ∈ a,x En el cas que f n⁺ 1 es pugui integrar en a,x , hom té l’expressió integral de la resta La…
teorema de Tales
Teorema de Tales
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema que estableix la proporcionalitat dels segments interceptats per rectes paral·leles sobre un feix de rectes concurrents.
Així, si tres rectes r, r´ i r’ que es tallen en O, són interceptades per les rectes paralleles en S, i en els punts B, B´ i B’ en S´, el teorema de Tales permet d’establir, entre d’altres, les següents relacions
llei de Student
Matemàtiques
Llei, coneguda també com a llei t de Student, introduïda per W. S. Gossett, que correspon a la funció de distribució següent: .
El paràmetre n és anomenat graus de llibertat de la llei Quan n tendeix a infinit, aquesta distribució tendeix a una distribució normal , però, de fet, per a n major de 30 la llei normal ja és una bona aproximació Això fa que aquesta llei sigui emprada com a prova d’hipòtesi per a analitzar si una distribució és normal o no
teorema de Stokes
Matemàtiques
Teorema segons el qual, donada una regió R, amb frontera C i superfície S, en què es donen certes condicions de regularitat, se satisfà que , on F és un camp vectorial sobre R.
fórmula de Stirling
Matemàtiques
Expressió matemàtica que permet de calcular, aproximadament, el factorial d’un nombre n, si és molt més gran que 1.
L’exactitud del resultat és tant més bona com més gran és n Hom l’escriu Val a dir que, per a qualsevol valor de n , es compleix
regla de Simpson
Regla de Simpson
© fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode per a aproximar l’àrea limitada per una corba y = f(x), l’eix OX i dues rectes paral·leles x = a i x = b.
El mètode suposa que els petits arcs de la corba són aproximables mitjançant arcs de paràbola que passen pel punt mitjà i pels punts terminals de l’arc considerat La fórmula que hom obté amb aquesta aproximació és usant les sèries de Taylor fins als termes quadràtics on l’interval a,b ha estat dividit en 2 n subintervals a, x 1 , x 2 , , x 2 n - 1 , b , i y a , y 1 , y 2 , , y 2 n - 1 , y b són les respectives ordenades d’aquests punts, y i = f x i La diferència numèrica entre l’àrea real i aquesta àrea aproximativa A , és fitada per la quantitat M b-a 5 /1802 n 2 , on M és el…