Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
Andrej Nikolajevič Kolmogorov
Educació
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Professor a la Universitat de Moscou, féu importants recerques sobre la teoria de les funcions reals, sobre la teoria de la mesura i sobre lògica intuïcionista Proposà l’axiomàtica de la teoria matemàtica moderna de la probabilitat, coneguda amb el nom d' axiomàtica de Kolmogorov probabilitat
Aleksandr Gennadijevič Kuros
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Professor a la Universitat de Moscou des del 1930 i especialista en àlgebra, és autor de Teorija grupp ‘Teoria dels grups’, 1944, premi de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, 1946 i de Kurs vyssey algebry ‘Curs d’àlgebra superior’, entre altres obres
Gerardus Mercator
Cataloniae Principatus descriptio nova, de Gerardus Mercator
© Fototeca.cat
Cartografia
Geografia
Matemàtiques
Nom amb què és conegut Gerhard Kremer, cartògraf, matemàtic i geògraf flamenc.
Estudià a Lovaina i més tard s’establí definitivament a Duisburg És considerat un dels millors cartògrafs del seu temps i és autor de la projecció cilíndrica que porta el seu nom, projecció de Mercator Emprant aquest mètode publicà, el 1569, el primer mapa per a ús dels navegants De les seves obres escrites cal esmentar Tabulae geographicae ad mentem Ptolemaei 1578 i Atlas sive cosmo 1585
Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero

Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero
© Fototeca.cat
Història
Militar
Matemàtiques
Matemàtic i militar.
El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…
Walter Feit
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen austríac.
De família jueva emigrada als Estats Units el 1939, després de graduar-se a la Universitat de Chicago i doctorar-se a la de Cornell, fou professor en aquesta universitat i a la de Yale 1964 El 1963, treballant juntament amb John Griggs Thompson, demostrà una de les conjectures de Burnside teorema de Feit-Thompson Escriví The representation theory of finite groups 1982 i Characters of finite groups 1967, considerades obres de referència en el camp de la teoria de grups El 1965 rebé el premi Cole de l’American Matehematical Society en la categoria d’àlgebra
Charles Fefferman

Charles Fefferman
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a la Universitat de Chicago, el 1978 li fou atorgada la medalla Fields per diverses innovacions en anàlisi clàssica, útils en l’estudi de la interfície entre anàlisi harmònica, anàlisi complexa i les equacions diferencials
Georges-Henri Lemaître
Astronomia
Matemàtiques
Astrofísic i matemàtic belga.
Estudià especialment la relativitat general d’Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l’univers en expansió, avançant-se així a la hipòtesi coneguda com a model del big-bang Entre les seves obres es destaquen Discussion sur l’évolution de l’Univers 1933 i Hypothèse de l’atome primitif 1946
Francesco Maurolico
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic sicilià, conegut amb el nom de Francesco de Messina.
Fou monjo benedictí i traductor dels grans matemàtics grecs L’any 1543 publicà l’obra Cosmographia , i a partir de l’any 1550 es dedicà a l’estudi de l’òptica, especialment dels fenòmens relacionats amb els miralls esfèrics, els prismes i el mecanisme de la visió humana, investigacions que exposà en l’obra Photismi de homine 1611, en la qual també explicà el fenomen de l’arc de Sant Martí En el seu llibre Arithmeticorum libri duo 1575 utilitzà sistemàticament lletres en comptes de nombres en les deduccions matemàtiques, i també se serví àmpliament del tipus de raonament matemàtic que després…
freqüència

Representacions gràfiques de la freqüència d’una distribució estadística: si el caràcter quantitatiu és discret, (1) és el seu polígon de freqüencies i (2) és la seva corba cumulativa; si el caràcter quantitatiu és continu, (3) és el seu polígon de freqüències i (4) és la seva corba cumulativa
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de…
cos complex
Matemàtiques
L’equació quadràtica x2 + 1 = 0 no té solució en el cos ℝ dels nombres reals.
Cal, doncs, construir un cos que contingui el cos ℝ com a subcòs i alhora un element i que compleixi i 2 + 1 = 0 Per fer-ho és possible procedir de dues formes D’una banda, és possible de considerar el pla complex D’una altra, és possible de considerar l’anell quocient ℂ = ℝ X / x 2 + 1, on ℝ X és l’anell dels polinomis en la variable X amb coeficients reals i X 2 + 1 és l’ideal engendrat pel polinomi, irreductible a ℝ, X 2 + 1 Hom disposa aleshores de l’aplicació canònica π ℝ X → ℂ i la imatge d’ X és anomenada i És a dir, i = π X Aquest cos té una propietat molt important és…