Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Kyoto, on es graduà en ciències l’any 1954, i obtingué un màster l’any 1956 L’any 1957, a instàncies d' Oscar Zariski , anà a Harvard, on es doctorà el 1960 Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Brandeis i Columbia fins el 1968, que es reincorporà a la Universitat de Harvard El 1975 retornà al Japó i fou nomenat professor a l’Institut per a la recerca matemàtica de la Universitat de Kyoto, que dirigí entre el 1983 i el 1985, i on es jubilà 1991 En el període 1996-2002 fou president de la Universitat de Yamaguchi, i posteriorment director…

Un dels més grans matemàtics de l’Índia i el primer científic d’aquest país del qual es conserven escrits Autor del tractat Āryabhatṭiyā 499, dividit en quatre parts A la primera proposa una notació dels nombres mitjançant síllabes A les altres tres parts tracta temes d’astronomia, entre els quals una teoria dels epicicles, i és el primer a parlar de la rotació de la terra entorn del seu eix Els seus principals treballs de matemàtiques són l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, on utilitza el sistema decimal amb el zero, la suma de progressions aritmètiques, la resolució d’…

La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…

Procedeix de la següent manera elemental A cada cella de la cinta hom pot escriure un 0 o un 1 Aleshores, la màquina de Turing, segons l’estat intern de la capsa negra i del símbol que llegeix el cap lector, pot pendre una de les cinc decisions següents 1, escriure un zero a la cella llegida pel cap lector, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 2, escriure un 1 a la cella, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 3, donar un pas cap a la dreta 4, donar un pas cap a l’esquerra 5, aturar-se Una màquina de Turing és, doncs, una matriu com ara Aquesta matriu actua de la…

El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del primer coeficient…

El sistema de numeració de l’antic Egipte III millenni aC era decimal , o de base 10, és a dir, hom comptava per unitats, desenes, centenes, etc La unitat, la desena, la centena i el miler eren representats, respectivament, amb els símbols ∣, ⋂, ℮, aquest símbols, fins que la suma de valor dels signes escrits era igual al nombre per exemple, el nombre 1235 era ℮℮⋂⋂⋂∣∣∣∣∣ El sistema de numeració babilònic era de base seixanta i ja utilitzava una notació posicional, cosa que suposa la introducció del zero Era, doncs, un sistema essencialment semblant a l’actual, bé que confusionari…

Usualment també designa una corba oberta completa Les característiques d’un arc llargada, corda, fletxa depenen de la corba a la qual pertany En el cas d’una circumferència, hom mesura els arcs en unitats d'angle i un arc val igual que l'angle en el centre que el limita en trigonometria, però, hom considera a vegades que un arc de circumferència α, mesurat en radians, admet una infinitat de determinacions que difereixen per un nombre enter de circumferències i són donades per la fórmula α + 2 k π, on k pot ésser zero o un enter qualsevol El principal problema que es planteja a…

Així, no és algèbrica la superfície z = sin x + y

En aquest sistema hom només necessita dos signes que representin els nombres zero i u Qualsevol nombre natural pot ésser descompost en suma de potències de 2, i el nombre resta determinat dient quines potències entren en la descomposició indicades amb el coeficient 0 o 1 Així, el nombre 45 = 2 5 + 2 3 + 2 2 + 2 0 és escrit, en sistema binari , 101101 dos Per a passar un nombre donat en el sistema binari al sistema decimal cal tenir en compte que cada unitat en val dues de l’ordre immediat inferior Així, el nombre 1010111 dos és Hom pot també representar, en el sistema binari, els…