Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
operació lògica
Matemàtiques
Operació no aritmètica que permet d’obtenir, a partir d’una o més variables booleanes, una altra variable booleana.
Són particularment importants les cinc operacions lògiques fonamentals la negació o complement operació NO la intersecció, conjunció o producte lògic operació I la reunió, unió o suma lògica operació O, dita també O inclusiu l' exclusió o conjunció inversa operació NI en anglès NOR i la incompatibilitat o reunió inversa operació ON en anglès NAND És emprada també com a operació auxiliar l’operació dilema , anomenada també O exclusiu Les operacions lògiques constitueixen la base tècnica de la lògica electrònica i són emprades en el càlcul dels circuits automàtics combinatoris i seqüencials…
operació directa
Matemàtiques
Dit de l’addició, la multiplicació, la potenciació i la diferenciació quan hom les considera en relació amb les seves inverses respectives, la subtracció, la divisió, la radicació i la integració.
operació
Matemàtiques
Aplicació del producte cartesià de dos conjunts en un altre conjunt.
Les operacions en què tots tres conjunts són el mateix conjunt, com en les quatre regles aritmètiques, són anomenades operacions internes Les operacions en què el segon i el tercer conjunts són iguals, com en la multiplicació d’un vector per un escalar, són anomenades operacions externes
objecte matemàtic
Matemàtiques
Concepte matemàtic precisat per una definició.
El caràcter matemàtic de l’objecte és donat per la possibilitat d’establir relacions entre aquest i els altres objectes de la teoria, en forma de teoremes, els quals hom dedueix dels axiomes de partença Sovint els objectes matemàtics són classes d’equivalència construïdes a partir d’altres elements anteriors concepte de nombre enter, de direcció, de vector lliure, etc Hom anomena objectes primitius d’una teoria matemàtica aquells que no poden ésser definits a partir d’objectes anteriors i han d’ésser definits establint una sèrie de condicions que els relacionen entre ells, com és ara els…
obertura
Matemàtiques
Grau de divergència dels costats d’un angle, d’un compàs, etc.
normalització
Matemàtiques
Canvi d’escala que fa que una suma o una integral tingui un valor unitat.
La normalització és assolida, generalment, mitjançant l’ajust d’una constant arbitrària
llei dels grans nombres
Matemàtiques
Teorema intuït per Jakob Bernoulli i P.S.Laplace i batejat així per S.D.Poisson, la demostració del qual, progressivament més i més rigorosa, començà amb P.L.Čebyšev i ha acabat amb E.F.E.Borel, Khinčin, A.N.Kolmogorov, Glivenko i Cantelli.
Una primera formulació de la llei dels grans nombres és la llei feble dels grans nombres , anomenada també teorema de Bernoulli, que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment Hom diu que una variable aleatòria X n convergeix en probabilitat vers una variable certa A quan la diferència | X n —A | tendeix a 0 en augmentar n , és a dir, quan ε essent tan petit com hom vulgui Una altra formulació de la llei dels grans nombres és l’anomenada llei forta dels grans nombres…
moviment
Matemàtiques
Aplicació d’un espai mètric en ell mateix que conserva la distància.
Actualment hom tendeix a anomenar-lo isometria El conjunt de moviments definits sobre un espai, amb l’operació de composició o producte de moviments, constitueix un grup En particular, és interessant l’estudi dels moviments al pla i a l’espai ordinaris El grup dels moviments del pla és generat per les simetries axials, és a dir, tot moviment del pla pot ésser descompost en producte d’un cert nombre de simetries axials Els de nombre parell són anomenats moviments directes , conserven el sentit del pla i són un subgrup del grup de moviments els altres són anomenats moviments inversos Dins el…
moment
Matemàtiques
Donada una variable aleatòria X, i f (x) essent la seva funció de densitat, valor mr donat per la fórmula
on a és un nombre real fixat i r és un nombre natural que determina l’ordre del moment.
Normalment hom escull com a valor de a el de l’esperança matemàtica de X , en el qual cas el moment de primer ordre és a dir r = 1 és nul i el de segon ordre és a dir, r = 2 coincideix amb la variància A partir dels moments, mitjançant l’anomenat mètode dels moments , hom pot estimar els paràmetres que caracteritzen una distribució de freqüències obtinguda a partir de l’observació d’una mostra
model
Matemàtiques
Teoria o descripció matemàtica d’un objecte o fenomen real.
L’estudi d’un mateix fenomen real segons diferents criteris permet d’estudiar aquest fenomen mitjançant diferents models matemàtics Creat un o diversos models d’un fenomen, cal recórrer al problema de la verificació o adequació entre el model i la realitat observada Així, per exemple, la teoria de la probabilitat dóna un model dels fenòmens anomenats aleatoris o estocàstics En lògica, un model d’una teoria T és una estructura del llenguatge L T de primer ordre de la mateixa teoria, en la qual estructura tots els axiomes de la teoria tenen valor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina