Resultats de la cerca

L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una mesura és anomenada fitada…

Aquestes figures són dites superposables així, dos triangles de costats iguals ho són El principi de superposició permet de classificar les figures Aquest és l’objecte central de la geometria mètrica

Consisteix en un regle proveït de diverses escales graduades, que duu, a més, un petit regle també graduat, desplaçable respecte al regle principal mitjançant unes ranures i uns encaixos adequats, i un cursor transparent, també desplaçable, proveït d’una o més ratlles verticals molt fines Totes les escales són logarítmiques, llevat d’alguna d’especial El principi en què es basa el regle de càlcul és la teoria dels logaritmes, de manera que per a multiplicar dos nombres, de fet hom suma dos segments graduats logarítmicament, i la divisió, anàlogament, consisteix a fer la diferència dels dos…

La manera més simple d’introduir els nombres enters, positius i negatius, és imaginar una escala gràfica en la qual, a partir d’un punt elegit com a origen i designat amb el nombre zero , que no és positiu ni negatiu, hom senyala segments iguals en un sentit i en l’altre, designats amb els nombres naturals successius 1, 2, 3, , als quals hom afegeix, per tal de distingir els sentits, el signe + o el signe - Des d’aquest punt de vista, hom pot dir que un nombre enter és un nombre natural precedit d’un signe +o- Aquesta manera d’introduir els nombres enters, que és molt útil des del punt de…