Resultats de la cerca

A part els seus estudis de teologia i els seus extensos comentaris a l' Apocalipsi de sant Joan, dedicà una bona part del seu temps d’aristòcrata rendista a les investigacions matemàtiques, en les quals excellí pel descobriment de la teoria dels logaritmes i per la confecció de taules que, perfeccionades tot seguit per Briggs amb la introducció de la base 10, facilitaren en gran manera la tasca dels astrònoms coetanis Fou l’autor de Mirifici logarithmorum canonis descriptio , publicada a Edimburg 1614

Deixeble de James Hutton, féu recerques en mineralogia i proposà una moderna teoria de la Terra, basada en la de Hutton És considerat un dels precursors de la geomorfologia És autor d' Elements of Geometry 1795 i Illustrations of the Huttonian Theory of the Earth 1802

Estudià a Cambridge i fou professor a Sussex Se n'anà als Països Baixos, on fou professor a Amsterdam 1643-46 i a Breda 1646 El 1652 retornà a Anglaterra Fou diplomat per Cromwell, a Suïssa 1654-58 Estudià, revisà i analitzà l’obra d’Euclides, la de Diofant i parcialment la d’Arquimedes Publicà Description and Use of the Quadrant 1688 i An Idea of Mathematics 1681-82

Visità, com a professor, les universitats de Lovaina, Brusselles i París 1547-50 Conreà l’alquímia i l’astrologia, alhora que defensà l’ús de la cabalística pràctica Durant els regnats d’Eduard VII i Isabel I exercí els càrrecs de metge i astròleg de la cort Impulsor del renaixement matemàtic a Anglaterra, en el pròleg a la traducció anglesa dels Elements d’Euclides feta per Henry Billingsley manifestà la necessitat de l’ús de la matemàtica dins les ciències aplicades Collaborà en els treballs d’adaptació del calendari gregorià a Anglaterra A més d’importantíssims treballs en el camp de les…

Veritable precursor del càlcul infinitesimal, efectuà nombroses aportacions, com ara diversos desenvolupaments en sèrie, productes infinits un dels quals per al càlcul de π, les fraccions, els exponents negatius i fraccionaris, els logaritmes, la cicloide, etc Aplicà la matemàtica a la física, com, per exemple, en l’estudi que féu dels cossos inelàstics per a la Royal Society

Fill de jueus hongaresos establerts a Alemanya, el 1936 emigrà amb la seva família a la Gran Bretanya fugint de la persecució nazi Graduat a Oxford en política i economia 1943, el 1948 s’incorporà com a demògraf a les Nacions Unides, i el 1953 als serveis estadístics de la sanitat britànica Professor a la London School of Economics fins a la jubilació 1957-86, els seus treballs sobre nupcialitat i fecunditat evidenciaren els mecanismes de control del creixement demogràfic propis de l’Europa occidental durant el període preindustrial Desenvolupà diferents eines d’anàlisi estadística de la…

Professor a la Universitat de Princeton, hom el considera el fundador de la topologia diferencial El 1962 li fou atorgada la medalla Fields i el 1982 el premi Steele

Format a Anglaterra, resideix, però, als EUA Ha fet importants treballs algebraics que li han permès demostrar finalment la certesa de la conjectura de Fermat ‘no hi ha nombres enters x,y,z que satisfacin la relació x n + y n = z n , quan n és major o igual a 3’

Féu contribucions importants per a la classificació dels grups finits, en demostrar que tot grup finit simple no cíclic conté un nombre parell d’elements Medalla Fields 1970 i premi Abel 2008

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física