Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Robert Simson
Matemàtiques
Matemàtic escocès.
Estudià les obres dels grecs i publicà diversos tractats basats en aquestes Traduí els Elements d’Euclides 1756 i escriví Selectionum conicarum 1735, seguint l’estil d’Apolloni
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià a Faenza i Roma Feu amistat amb Galileu 1641, del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d’aquell 1642 Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre Estudià també el vessament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre Com a matemàtic, destacà en geometria estudià l’espiral logarítmica i la cicloide Publicà…
nombre primer
Matemàtiques
Nombre natural més gran que la unitat que només és divisible per ell mateix i per la unitat.
El mes d’octubre del 2024, es feu públic el nombre primer més gran conegut, el 2 136,279,841 − 1, un número que té 41024320 dígits quan s’escriu en base 10
Carles Perelló i Valls
Matemàtiques
Matemàtic.
Fill de Marcellí Perelló i Domingo , el 1939 s’exilià amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM del 1951 al 1955, a la facultat de ciències de la qual completà els estudis de matemàtiques Fou professor en totes dues facultats des del 1957 i, en 1956-62, treballà en la construcció de centrals termoelèctriques al departament de construcció de la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz El 1962 es traslladà als Estats Units, on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials amb…
Karl Theodor Wilhelm Weierstrass

Karl Theodor Wilhelm Weierstrass
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Contribuí a la teoria de funcions, estudià les funcions abelianes, les ellíptiques, les variables complexes, el càlcul de variacions i la convergència de les sèries i enuncià el teorema que duu el seu nom Fou rector de la Universitat de Berlín 1873-97
Kenneth Ira Appel
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Es graduà al Queens College de Nova York 1953 i, després de dos anys a l’exèrcit, estudià a la Universitat de Michigan, on es doctorà l’any 1959 Treballà per a l’empresa aeronàutica Douglas Aircraft i per a l’Institut per a l’Anàlisi de la Defensa de Princeton 1959-61 El 1961 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on es dedicà a la docència i a la recerca, tasques que desenvolupà més tard a la de Nou Hampshire 1993 fins a la jubilació 2003 La seva contribució principal fou la demostració del teorema dels quatre colors, enunciat per primer cop el 1852 pel matemàtic britànic Frank Guthrie, el…
William Paul Thurston
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Féu estudis sobre la topologia i la geometria de varietats en tres dimensions, mitjançant deformacions dels seus grups d’isometria Medalla Fields 1983
Walter Feit
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen austríac.
De família jueva emigrada als Estats Units el 1939, després de graduar-se a la Universitat de Chicago i doctorar-se a la de Cornell, fou professor en aquesta universitat i a la de Yale 1964 El 1963, treballant juntament amb John Griggs Thompson, demostrà una de les conjectures de Burnside teorema de Feit-Thompson Escriví The representation theory of finite groups 1982 i Characters of finite groups 1967, considerades obres de referència en el camp de la teoria de grups El 1965 rebé el premi Cole de l’American Matehematical Society en la categoria d’àlgebra
Bernhard Bolzano
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic txec d’origen italià.
Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de sèries, etc Les…
Gottfried Achenwall
Economia
Matemàtiques
Economista prussià considerat com el fundador de la ciència estadística.
Fou professor d’història, estadística i dret natural i polític a Marburg 1746 i després a Göttingen 1748