Resultats de la cerca

Com a cas particular, fent n =2, resulta que dues corbes algèbriques planes, d’ordres respectius m 1 i m 2 , tenen m 1 m 2 punts d’intersecció iguals o no

Per a les corbes planes el gènere g és donat per l’expressió n essent-hi l’ordre o grau de la corba i μ x l’ordre de multiplicitat de cadascun dels punts múltiples de la corba

Actualment hom tendeix a anomenar-lo isometria El conjunt de moviments definits sobre un espai, amb l’operació de composició o producte de moviments, constitueix un grup En particular, és interessant l’estudi dels moviments al pla i a l’espai ordinaris El grup dels moviments del pla és generat per les simetries axials, és a dir, tot moviment del pla pot ésser descompost en producte d’un cert nombre de simetries axials Els de nombre parell són anomenats moviments directes , conserven el sentit del pla i són un subgrup del grup de moviments els altres són anomenats moviments inversos Dins el…

Entre les seves seccions planes, n'hi ha que són hipèrboles Quan el signe del segon membre és +, l’hiperboloide és anomenat d’una fulla o hiperbòlic quan és -, l’hiperboloide és anomenat de dues fulles o ellíptic Un hiperboloide és anomenat de revolució quan hom el pot considerar generat per la rotació d’una hipèrbola entorn d’un dels seus eixos de simetria

Matemàticament, el pla osculador d’una corba guerxa és definit com el pla que adopta la posició límit dels plans determinats per tres punts veïns de la corba quan dos d’ells tendeixen a l’altre Si r = r t és l’equació paramètrica de la corba, l’equació del pla osculador en el punt r - r t 0 × r ´ t 0 r ´´ t 0 = 0, on les primes indiquen derivades temporals En les corbes planes, el pla osculador es redueix al pla de la corba L' esfera osculadora d’una corba guerxa és definida com l’esfera que adopta la posició límit de les esferes determinades per quatre punts de la corba…

Començà estudiant medicina, però es decantà molt aviat per les matemàtiques Fou deixeble del seu germà Jakob, que l’inicià en l’obra de Leibniz, de la qual fou propagador Estigué a París 1690-95, on redactà un curs de càlcul per al marquès de L’Hôpital hom creu que la coneguda regla de L’Hôpital és deguda a Johann Bernoulli El 1691 determinà les tangents i els radis de curvatura de moltes corbes planes i donà el primer exemple de coordenades polars Fou professor a Groningen 1695-1705 i, des de la mort del seu germà Jakob, a Basilea 1705, on fou mestre d’Euler Proposà i resolgué…

Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment, i es tracta de fenòmens…