Resultats de la cerca

Quan el conjunt no inclou els extrems, l’interval és anomenat obert , i hom el representa per a,b o per a,b altrament, l’interval és anomenat tancat , i hom el representa pel símbol a, b En el cas que l’interval inclogui només un dels extrems, és anomenat semiobert , i hom el representa per a,b o per a,b , si és a el punt inclòs en l’interval

És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial

Les equacions d’Einstein-Lorentz estableixen el lligam que hi ha entre aquestes dues quaternes de nombres i són que admeten la transformació inversa que hom obté canviant x , y , z , t per x ', y' , z' , t' i canviant el signe de v És d’interès observar que 1/ c = 0 proporciona la transformació clàssica o galileana Dit altrament, si v és força negligible davant de la velocitat c de la llum, aleshores la transformació d’Einstein-Lorentz esdevé la transformació de la mecànica clàssica Cal remarcar, finalment, que les transformacions d’Einstein-Lorentz conserven la forma de l’…

Prèviament hom ha d’estudiar la llei de probabilitat d’aquesta variable aleatòria per tal de fixar uns límits més enllà dels quals la probabilitat sigui negligible si el resultat de les experiències dóna per a la variable un valor comprès dins aquests límits, hom considera acceptable la hipòtesi H 0 , anomenada hipòtesi nulla , sense que això vulgui dir que és certa, sinó només que res no s’oposa a tenir-la per certa d’acord amb la informació obtinguda Altrament hom preferirà l’anomenada hipòtesi alternativa H 1 , única o diversa, diferent de la primera Cadascuna de les dues…

La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que cada un…

Àlgebra E sobre un cos commutatiu K que és suma directa d’una successió de subespais { E n n ∈ ℕ } i, per a cada parella p , q de nombres naturals, el producte d’un element d' E p per un element d' E q pertany a E p+q

Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…