Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
funció analítica
Matemàtiques
Funció f:D⊂ℝ→ℝ(o f:D⊂ℂ→ℂ) tal que en tot punt x∈D és desenvolupable en sèrie entera.
Segons que D ⊂ℝo que D ⊂ℂhom parla de funció analítica de variable real o de funció analítica de variable complexa Una funció analítica en D és indefinidament derivable en D
residu d’una funció complexa f (z) analítica en un punt singular A aïllat
Matemàtiques
Quantitat R(f,A) = (1/2πi) ∫cf(z)dz, on C és una corba simple rectificable que envolta A en un entorn de A.
El valor del residu és igual a a-1 , on a-1 és el coeficient del terme 1/ z-A en el desenvolupament infinit de Laurent de f z en un entorn de A
analític | analítica
analític | analítica
analític | analítica
Santiago Mundi i Giró
Matemàtiques
Música
Matemàtic i músic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900
Tullio Levi-Civita
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Treballà en temes de mecànica analítica, mecànica celeste, hidrodinàmica, elasticitat i electromagnetisme Creà i desenvolupà, juntament amb Ricci, el càlcul diferencial absolut, predecessor del càlcul tensorial
singular
Matemàtiques
Dit del punt en el qual una funció complexa analítica no és analítica, però ho és en un entorn del punt.
Hom classifica els punts singulars en evitables, pols i essencials que no són evitables ni pols Unes aportacions bàsiques a l’estudi de punts singulars en funcions analítiques complexes són degudes a Picard
Gino Fano
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou professor d’àlgebra i de geometria analítica a les universitats de Messina i de Torí Escriví nombrosos estudis sobre matemàtiques i sobre geometria en publicacions científiques
James Joseph Sylvester
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Fou professor a Oxford 1883-97 Féu estudis sobre àlgebra, la teoria de nombres, les equacions i la geometria analítica, i establí la teoria dels invariants amb la collaboració del seu amic Arthur Cayley