Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
fitat | fitada
Matemàtiques
Dit dels subconjunts, les successions, les funcions, etc que no prenen valors infinits.
Un subconjunt B d’un conjunt ordenat A ,≤ s’anomena fitat inferiorment en A si existeix algun element k ∈ A dit fita inferior de B tal que k ≤ x per a tot x ∈ B Anàlogament, si existeix un element k´∈A tal que x ≤k´ per tot x∈B , hom diu que B està fitat superiorment en A i que k´ és una fita superior de B Un subconjunt s’anomena fitat si ho està inferiorment i superiorment Aquest concepte s’estén de manera natural a successions i funcions, sempre en el context dels conjunts ordenats i es manté la terminologia emprada Així, una successió s’anomena…
teorema de Brianchon
Teorema de Brianchon
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si un hexàgon té els costats tangents a una cònica, aleshores tres de les seves diagonals són concurrents.
Un hexàgon d’aquest tipus s’anomena un hexàgon de Brianchon , i el punt de concurrència s’anomena punt de Brianchon Aquest teorema és el dual del teorema de Pascal
dipiràmide
dipiràmide pentagonal
Matemàtiques
Políedre que resulta de soldar, per la base, dues piràmides de bases idèntiques.
S’anomena dipiràmide pentagonal al polídere resultat de soldar dues piràmides pentagonals per les seves bases si les piràmides són regulars, és un deltaedre de deu cares S’anomena dipiràmide triangular al políedre que resulta de soldar dues piràmides triangulars per les seves bases
quadrat | quadrada
Matemàtiques
Dit del nombre que és el quadrat d’un enter, com 1, 4, 9, 16, 25, etc.
Hom l’anomena també quadrat perfecte
restricció d’una aplicació
Matemàtiques
Donats una funció f d’un conjunt A en un altre B i un subconjunt A’ de A, funció de A’ a, B que pren els mateixos valors que f per a tot element de A’
.
Hom l’anomena restricció de f al subconjunt A’
factor
Matemàtiques
Psicologia
Cadascuna de les variables causals, de vegades no directament mesurables, que influeixen o poden influir sobre un resultat mesurable.
Quan els factors són directament mesurables, hom en fa l’estudi mitjançant plans d’experiències factorials i l’anàlisi de la variància , quan no són directament mesurables, mitjançant l’anàlisi factorial En aquest cas hom distingeix entre els factors comuns quan influeixen sobre la realització de diverses variables observables i els factors específics quan influeixen només sobre la realització d’una variable observable En l’aplicació de l’anàlisi factorial als estudis psicològics, Spearman considerà un sol factor comú, que anomenà general g , i establí la teoria dels dos factors…
teorema de la recta d’Euler
teorema de la recta d’Euler
Matemàtiques
Resultat que prova que l’ortocentre, el circumcentre i el baricentre d’un triangle estan alineats i que el baricentre és a una distància doble de l’ortocentre que del circumcentre.
La recta que passa per aquests punts s’anomena recta d’Euler
tronc
Tronc: de con (esquerra); de piràmide (central), de prisma (dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Sòlid format per la part d’un con, d’una piràmide o d’un prisma compresa entre la base i una secció transversal, no necessàriament paral·lela a la base.
Hom l’anomena tronc de con, tronc de piràmide o tronc de prisma , respectivament
recorregut
Matemàtiques
Diferència entre el valor més alt i el més baix que adopta una variable estadística dins d’un abast donat.
La diferència entre els percentils 75 i 25 s’anomena amplitud interquartílica o distància interquartílica
abast
Matemàtiques
Conjunt de tots els valors que una funció assigna a una variable.
S'anomena també recorregut , especialment en el cas de variables ordenades linealment i en estadística