Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
argument

fototeca.cat
©
Matemàtiques
Variable independent d’una funció; així, en f(x), l’argument és x.
argument
Matemàtiques
Nom genèric de les funcions inverses de les funcions hiperbòliques: arg sh, arg ch, arg th, arg coth.
argument
Matemàtiques
En coordenades polars, angle format per leix de referència o eix polar i el radi vector dun punt.
argument d’un nombre complex
Matemàtiques
Angle format pel segment que uneix l’origen amb l’afix del nombre complex considerat i l’eix real.
funció hiperbòlica inversa
Matemàtiques
Nom genèric de les funcions inverses de les funcions hiperbòliques, és a dir nom genèric de les funcions argument sinus hiperbòlic (arg sh), argument cosinus hiperbòlic (arg ch), argument tangent hiperbòlica (arg th) i argument cotangent hiperbòlica (arg coth).
funció logarítmica complexa
Matemàtiques
Funció f:ℂ-{0}→ℂque resulta d’estendre a ℂla funció exponencial.
És definida per l’assignació z →ln z =ln| z |+ i arg z , on | z | és el mòdul de z i arg z el seu argument És la funció inversa de la funció exponencial complexa e l n z =ln e z = z
funció exponencial complexa
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂque resulat d’estendre a ℂla funció exponencial.
És anomenada també, simplement, exponencial complexa És definida per l’assignació on z ∈ℂ És periòdica de període 2π i És relacionada amb les funcions trigonomètriques sinus i cosinus per la relació e x + i y = e x cos y + sin y , que permet excriure la forma exponencial d’un nombre complex, z = x + iy = ρ e i ϑ on és el mòdul de z i ϑ = arc tg y/x n'és l’argument
Gottlob Frege

Gottlob Frege
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic alemany.
Professor a Jena 1879-1918, la publicació del seu primer llibre, Begriffsschrift, eine der arithmetischen nachgebildete Formelsprache des reinen Denkens ‘Ideografia, un llenguatge formalitzat del pensament pur a base del llenguatge aritmètic’, 1879, marca una de les dates principals del desenvolupament de la lògica matemàtica Són contribucions seves la logicització de l’aritmètica, l’argument que la matemàtica es redueix a la lògica, l’elaboració del càlcul proposicional, la noció de funció proposicional i de quantificació i l’anàlisi lògica de la prova Fou, a més, el primer…
arrel
Matemàtiques
Quantitat x que, presa com a factor un cert nombre de vegades n, dóna com a producte una quantitat determinada a.
Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i, per tant, pot…