Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
discriminant
Matemàtiques
Invariant funcional que dóna una relació entre els coeficients d’un polinomi i que permet d’estudiar-ne les arrels i d’altres propietats.
En el cas d’un polinomi de grau n amb una sola variable, a 0 x n + a 1 x n - 1 + + a n , el discriminant és l’expressió En particular, el discriminant d’una equació quadràtica ax 2 + bx + c = 0 té com a expressió Δ = b 2 — 4 ac si Δ > 0, l’equació té dues arrels reals diferents, si Δ=0, té dues arrels reals iguals, i si Δ < 0, no té arrels reals sinó complexes
nombres conjugats
Matemàtiques
Dit de dos nombres algèbrics sobre un camp donat si són arrels de la mateixa equació irreductible amb coeficients en el camp.
Així, els nombres complexos a + bi, a-bi són conjugats sobre el camp real, puix que són arrels de l’equació X 2 - 2aX + a 2 + b 2 = 0
arrel
Matemàtiques
Quantitat x
que, presa com a factor un cert nombre de vegades n,
dóna com a producte una quantitat determinada a
.
Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i,…
arrel de la unitat
Matemàtiques
Qualsevol nombre complex z
tal que
z n
= 1, per a algun n
.
Les arrels de la unitat són cos k 360°/ n + i sin k 360°/ n en variar k= 0,1,2,, n -1 Aquestes arrels formen un grup respecte a la multiplicació i són igualment distribuïdes sobre el cercle de radi 1 en el pla complex
dependència algèbrica
Matemàtiques
Relació jeràrquica entre les estructures numèriques.
Per exemple, un subconjunt A del conjunt dels nombres complexos ℂdepèn algèbricament del conjunt dels nombres reals ℝ, si els seus elements poden ésser arrels d’un polinomi amb coeficients en ℝ anàlogament, una part de R pot dependre algèbricament de ℚ En ℝ, els nombres que no depenen algèbricament de ℚ, essent-ne doncs algèbricament independents, són anomenats nombres transcendents així doncs, els nombres transcendents, com e o π, no són arrels de cap polinomi amb coeficients en ℚ
Paulí Castells i Vidal
Matemàtiques
Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).
Inventà un aparell anomenat balança algebraica , per a obtenir les arrels de les equacions algebraiques o transcendents amb una incògnita És autor de diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències
Charles Sturm
Matemàtiques
Matemàtic suís, naturalitzat francès.
El 1827 mesurà, amb la collaboració de JDColladon, la velocitat del so dins l’aigua al llac Léman Féu recerques en òptica, mecànica, equacions diferencials, etc, i el 1829 enuncià un famós teorema sobre les arrels de les equacions algèbriques
Michel Rolle
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Algebrista, és conegut sobretot pel seu teorema sobre les funcions derivables i per les polèmiques que tingué amb Varignon i Sauvin arran de la seva oposició al càlcul infinitesimal Publicà Traité d’algèbre 1692, on estudia les arrels de certs tipus d’equacions
Heró d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic i inventor grec.
Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques
fórmula de Tartaglia
Matemàtiques
Fórmula que dóna la solució de l’equació de tercer grau ax3+bx2+cx+d = 0 per coeficients a, b, c i d reals.
La substitució de la incògnita x per la incògnita auxiliar y tal, que x = y-b /3 a converteix l’equació en una del tipus y 3 + py + q =0 les arrels de la qual són obtingudes per la fórmula de Tartaglia, anomenada també fórmula de Cardano , a partir dels nous paràmetres p i q