Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
antisimètric | antisimètrica
Matemàtiques
Dit de la funció que canvia de signe quan s’intercanvien dues qualssevol de les seves variables.
punt d’inflexió
punt d’inflexió
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Punt d’una corba en el qual canvia el sentit de la concavitat i la tangent talla la corba.
En aquest punt és nulla la segona derivada de la funció corresponent a la corba i no nulla la tercera derivada
col·lineació
Matemàtiques
Transformació del pla o l’espai que canvia punts en punts, rectes en rectes i plans en plans, que conserva la col·linealitat de punts.
variable
Matemàtiques
En una expressió matemàtica, símbol que representa una quantitat el valor numèric de la qual no és especificat.
En una expressió matemàtica qualsevol, hom pot distingir quatre elements bàsics els símbols operatius, els nombres, les constants i les variables Així, en l’expressió ax +b=0, els símbols operatius són + i =, el nombre és el 0, les constants són a i b i la variable és x La diferència entre constants i variables és la següent hom admet que, en l’esmentada expressió, les constants a i b tenen cadascuna un únic valor, fix, que no canvia al llarg del tractament matemàtic de l’expressió simplificació, aïllament de la incògnita, resolució, etc encara que, per tal de no perdre generalitat en aquest…
afinitat
afinitat Transformació afí d’un quadrat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
Enclou, entre d’altres transformacions, la traslació, la rotació i la simetria Les propietats geomètriques conservades per aquesta transformació són dites afins o lineals llur estudi constitueix la geometria afí
forma
Matemàtiques
Aplicació f d’un espai vectorial E de n dimensions en el cos K d’escalars en el qual és definit i que generalment és el cos dels nombres reals o dels nombres complexos.
Segons quin sigui el valor de n i les propietats de f , hom distingeix diversos tipus de formes Hom diu que f és una forma lineal o funcional lineal si, per a x i y de E i λ de K, f satisfà f x+y = f x + f y i f λ x = λ f x El conjunt de formes lineals d’un espai vectorial E sobre el seu K , és E* , espai dual Si hom pot considerar E com a producte cartesià de n espais vectorials, una forma f transforma tot conjunt ordenat de n vectors en un escalar de K si aquesta f , en ésser restringida a un vector qualsevol, constitueix una forma lineal, f és anomenada forma multilineal Un cas…
bifurcació
Matemàtiques
En el context de les equacions no lineals, situació en què, per a algun valor crític d’un paràmetre λ que hi figura, canvia el nombre o l’estructura de les solucions.
Aquest valor crític de λrep el nom de punt de bifurcació La teoria de la bifurcació estudia l’estructura de les solucions de f υ,λ=0 com a funció del paràmetre λ, on f és una aplicació no lineal definida quan υ pertany a V V és un subconjunt d’un espai funcional Els fenòmens de bifurcació tenen un paper important en casos de vinclament de barres o plaques minses, canvi de règim en el moviment dels fluids, cinètica de les reaccions químiques i, en general, en tots els aspectes de la natura en la descripció matemàtica dels quals intervé de manera rellevant la grandària de certs paràmetres
alternat | alternada
Matemàtiques
Dit de la sèrie els termes de la qual són alternativament positius i negatius, o de l’aplicació numèrica que canvia de signe en intercanviar dues qualssevol de les seves variables. Per exemple, el determinant és una fórmula multilineal alternada.