Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
agrupament de classes
Matemàtiques
Divisió de l’interval que comprèn totes les observacions d’una sèrie estadística en petits intervals iguals.
Cada un d’aquests intervals constitueix una classe, i hom atribueix el valor mitjà de l’interval a totes les observacions que conté El nombre d’observacions dins un interval és anomenat freqüència d’aquest interval
relació d’equivalència
Matemàtiques
Relació binària entre els elements d’un conjunt que permet d’establir una classificació d’aquests elements de tal manera que resti cadascun en una classe, dita d’equivalència, i aquestes classes no tinguin cap element comú.
Perquè una relació sigui d’equivalència cal que sigui reflexiva, simètrica i transitiva relació Tota relació d’equivalència estableix una classificació del conjunt i tota classificació determina una relació d’equivalència Són equivalents dos elements que pertanyen a la mateixa classe El conjunt de les classes considerada cadascuna com un nou element és anomenat conjunt quocient del conjunt de partida C per a aquesta relació R , i s’escriu C/R Una aplicació d’un conjunt en un altre determina una relació d’equivalència entre els elements del conjunt original, prenent com a…
espai projectiu
Matemàtiques
Conjunt de classes d’equivalència, P, de punts de Rn + 1 — {Ō}.
On R n + 1 és un espai vectorial de dimensió n + 1, obtingudes per la relació ''dos punts x i x' estan relacionats si i només si estan alineats amb l’origen’, és a dir, si es verifica x ' 1 ,, x' n + 1 = r x 1 ,, x n 1 per a tot nombre real r ≠ 0 El seu estudi pertany a la geometria projectiva
anell quocient
Matemàtiques
Donat un anell (A, +, ·) i una relació d’equivalència R compatible amb + i ·, conjunt A/R de les classes d’equivalència que amb la suma i el producte de classes també té estructura algebraica d’anell.
equipol·lència
Matemàtiques
Relació d’equivalència entre vectors fixos de l’espai euclidià.
Dos vectors són equipollents si existeix una translació que transforma l’un en l’altre Les classes de vectors equipollents són anomenades vectors lliures vector
Paul Isaak Bernays
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic suís.
Coautor amb D Hilbert dels Grundlagen der Mathematik 1934-39 En teoria de conjunts formulà un sistema axiomàtic, sobre la base del de von Newmann, que fou posteriorment estudiat per K Gödel sistema de von Neumann-Bernays-Gödel , i que distingia entre classes i conjunts Axiomatic Set Theory , 1958
teoria de nombres
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia les relacions entre els nombres enters.
En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…
Gaspard Monge
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Ministre de marina durant la Revolució Francesa, fou un dels creadors de l’École Normale i de l’École Polytechnique, des d’on inicià una nova escola de geometria infinitesimal amb les seves classes i la seva obra fonamental Aplication de l’analyse à la géométrie 1807 És el creador de la geometria descriptiva en la seva Géométrie descriptive 1798 estudià la perspectiva i la polaritat i utilitzà unes coordenades que actualment són conegudes com a coordenades plückerianes Treballà també en el camp de la física, especialment en la liqüefacció dels gasos
objecte matemàtic
Matemàtiques
Concepte matemàtic precisat per una definició.
El caràcter matemàtic de l’objecte és donat per la possibilitat d’establir relacions entre aquest i els altres objectes de la teoria, en forma de teoremes, els quals hom dedueix dels axiomes de partença Sovint els objectes matemàtics són classes d’equivalència construïdes a partir d’altres elements anteriors concepte de nombre enter, de direcció, de vector lliure, etc Hom anomena objectes primitius d’una teoria matemàtica aquells que no poden ésser definits a partir d’objectes anteriors i han d’ésser definits establint una sèrie de condicions que els relacionen entre ells, com és…
anàlisi factorial
Matemàtiques
Tècnica estadística que tracta de descriure i explicar les relacions entre unes variables aleatòries directament observables i unes altres de latents també aleatòries, anomenades factors, i que poden ésser la causa de les primeres.
Gairebé tots els models suposen relacions lineals entre ambdues classes variables Hom acostuma a fer l’anàlisi partint d’un nombre molt gran d’observacions per tal d’obtenir estimacions d’una gran precisió, per a cadascuna de les quals hom tindrà un conjunt de resultats que formen la matriu de les dades Mitjançant aquesta matriu hom calcula els coeficients d’intercorrelació entre les variables i després, mitjançant els mètodes del model factorial emprat, les saturacions de les variables en els factors comuns i les comunitats de cada variable, equivalents a la correlació de cada…