Resultats de la cerca

Fou utilitzada per ell mateix per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica que havia enunciat Els seguidors de Newton a Anglaterra i els deixebles de Leibniz a l’Europa continental sostingueren una controvèrsia, a conseqüència de la qual hom arribà a formular una teoria anàloga a la de les fluxions, però amb una notació diferent, que és la utilitzada encara actualment anàlisi matemàtica

El teorema de Stokes permet d’interpretar intuïtivament l’operador rotacional quan rot A = 0 en una zona de l’espai, la circulació del camp vectorial A al llarg d’una línia tancada situada en aquella zona sol ésser diferent de 0 En particular, per al camp gravitacional g resulta rot g = 0, i per als camps elèctric i magnètic és rot E = -∂ B /∂ t i rot B = μ o j + μ o ε o

Hom obté un model no estàndard *R del cos R dels nombres reals com a ultrapotència de R *R és un cos ordenat no arquimedià que conté R i d’altres elements infinitament grans i infinitament petits Per a alguns problemes pot ésser més senzill treballar a *R que no pas a R En tot cas permet una formulació diferent de la pròpia del mètode de Weienstrass amb ε i δ, que pot ésser més intuïtiva Fou desenvolupada per A Robinson a partir del 1960

Hom anomena combinació d’ordre n , formada a partir d’un conjunt de m elements 0 ≤ n≤ m, qualsevol dels subconjunts formats en considerar n elements diferents entre els m que integren el conjunt donat, sense tenir-ne en compte l’ordre hom considera, doncs, que dues combinacions són distintes quan algun de llurs elements és diferent El nombre de combinacions d’ordre n , formades a partir d’un conjunt amb m elements, és donat per l’expressió on V n m indica el nombre de variacions, i P n el de permutacions Hom representa sovint C n m per n m , parlant, en aquest, cas, de nombres…

Per la propietat que la defineix, un vehicle ideal que la recorre a velocitat constant és sotmès a un acceleració centrífuga uniformement variable, directament proporcional a la distància recorreguda entre el punt de tangència amb la recta valor 0 i un punt determinat valor V 2 /R Per aquesta raó, és la corba d’acord més utilitzada en el traçat en planta de ferrocarrils i carreteres per a passar d’una alineació recta a una corba circular o d’una corba circular a una altra d’un radi diferent És definida pel paràmetre que li correspon Hi ha plantilles especials per a dibuixar-la i…

Cadascuna d’aquestes rectes és anomenada generatriu de la superfície els procediments habituals per a definir-les són donar les equacions d’una recta en l’espai amb un paràmetre variable, o bé donar tres corbes directrius i prendre com a generatrius les rectes que recolzen sobre aquestes tres corbes Hi ha dues classes de superfícies reglades si en tots els punts d’una mateixa generatriu la superfície té el mateix pla tangent, es tracta d’una superfície desenvolupable , i la superfície pot ésser construïda cargolant oportunament un o diversos trossos de paper però si en cada punt d’una…

Prèviament hom ha d’estudiar la llei de probabilitat d’aquesta variable aleatòria per tal de fixar uns límits més enllà dels quals la probabilitat sigui negligible si el resultat de les experiències dóna per a la variable un valor comprès dins aquests límits, hom considera acceptable la hipòtesi H 0 , anomenada hipòtesi nulla , sense que això vulgui dir que és certa, sinó només que res no s’oposa a tenir-la per certa d’acord amb la informació obtinguda Altrament hom preferirà l’anomenada hipòtesi alternativa H 1 , única o diversa, diferent de la primera Cadascuna de les dues…