Resultats de la cerca

Inicià la seva formació com a matemàtic a Kíev i enginyer a Munic s’interessà posteriorment per l’economia política i el dret Collaborà amb l’Institut Central de Meteorologia 1931-34 i des del 1934 amb l’Institut Matemàtic de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS L’obra per la qual és més conegut és l’article sobre la teoria del comportament del consumidor 1915, en el qual estableix les relacions existents entre els preus, la renda i el consum i, en especial, la juxtaposició de l’efecte renda i l’efecte substitució, ocasionada per la modificació del preu d’un bé Aquesta…

Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos

Dirigí la revista The Economist 1868 i la publicació de la Royal Statiscal Society 1816-91, de la qual fou president Estudis empírics el portaren a enunciar l' efecte Giffen , segons el qual el consum de certs béns de primera necessitat creix en augmentar el nivell general dels preus

Aquestes probabilitats a posteriori o condicionades indiquen el fet que la causa A i hagi estat precisament la que ha motivat l’efecte B observat Té com a expressió La impossibilitat de conèixer en molts casos les probabilitats a priori és una limitació pràctica de l’aplicació de la fórmula

Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen

Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a priori , a…

Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…

La inicià el treball d’Abraham Wald Statistical Decisions Functions 1949 En la teoria de la decisió hom empra mostres aleatòries per tal de prendre decisions enfront d’incerteses respecte a diverses accions, entre les quals n'hi ha que poden ésser considerades millors que les restants Per exemple, en el cas d’un contrast paramètric d’hipòtesis, hom farà servir una mostra del collectiu, n'observarà una realització i, en vista de la valor presa per la funció de decisió, acceptarà o rebutjarà la hipòtesi En la teoria de la decisió, doncs, hom considera d’una banda un sistema probabilitzat o…